Des de fa dos cursos
aproximadament, estic vivint un procés ben estrany i que m'agradaria compartir
en aquest espai de nova creació, amb la única esperança de si més no, deixar
per escric un dels molts pensaments que hom té al llarg de les jornades
escolars.
Molts cops, alguns d'aquests pensaments, si els
deixen per escrit podem prendre un caire més ordenat i entenedor.
Tinc la impressió de que estic vivint dues
realitats paral·leles en l'àmbit de l'educació: Per un costat i gràcies a la finestra
oberta que és internet, he tret el cap i he vist davant meu un univers de
paisatges diferents que conformen les diferents i variades metodologies i eines
que en ple segle XXI poden donar resposta a l'alumnat que tenim a les aules:
També un perfil de docent que m'atrau i em motiva, una creença ferma de
la formació contínua, una construcció del propi aprenentatge que m'agrada i de
la qual hi sóc fermament creient, a grans trets podríem dir que aquesta és la
meva realitat virtual.
Però...
Tot aquest camp inabastable xoca
frontalment amb l'altre realitat: la del dia a dia a l'escola on treballo. Tinc
la sensació de que la finestra que he obert no hi trobo la meva aula, tinc la
sensació que he despertat massa tard i que ara em costarà posar-me a l'alçada
d'altres que van obrir la finestra més aviat que jo.
Em preocupa veure alguns companys amb els que camino en
aquesta realitat real del dia a dia que no troben la manera d'obrir la
finestra. Em preocupa que amb les seves pors, amb la seves creences fermes del
que fan ja està bé, en les seves enyorances de temps passats em facin retornar
a la meva "zona de confort".
Ara ja he obert la finestra, el proper objectiu és començar a confeccionar
un nou espai dins del paisatge que conforma la realitat virtual i algun dia
poder fer del meu dia a dia una sola realitat.
0 comentarios:
Publicar un comentario