Formació Vs Desconnexió (II part i final)

BY joan IN No comments



En l'entrada anterior (i d'això ja fa més de 25 dies) em debatia sobre la necessitat o no de dedicar el període vacacional (el mes d'agost especialment, ja que entenc que bona part del mes de juliol hauria de ser obligatori) a la formació de la tasca docent com a mestre; especialment en noves metodologies, en eines TIC, en idiomes, en construir-se el PLE... o bé en dedicar aquest temps totalment a la desconnexió; oblidar-se de l'escola, i centra-se en descansar i recarregar forces.

Doncs, ara que estem tocant amb els dits el final d'agost i veient amb certa rencança el dos de setembre, és hora de valorar quina ha estat l'opció triada.

I com moltes vegades no hi ha extrems possibles com a resposta, ja que aquesta és plena de matisssos, de variables no controlades i d'altres talment programades.
Així doncs, enguany al mes d'agost entre passejades amb família per la Vall de Camprodon, entre mossegades de botifarra d'ou... entre remullades al riu Ter...entre jugar a l'aprenent de runner o també donant de menjar als ànecs fomolencs.. també he dedicat una estoneta (la que tens quan tens dos nens a jornada complerta) per recopilar tots aquest tweets que he cregut interessants de cara a fer possibles entrades de bloc o de cara a tenir una lectura reposada a l'inici de curs.
La seqüència de “treball” ha estat ben senzilla: Primer una lectura al mòbil dels tweets del dia, després, aquells que m'han semblat més interessants els he enviat al meu correu electrònic. Finalment cada setmana he obert el correu des del portatil i els he posat en una carpeta l'escriptori.

Ara, tocarà revisar el seu contingut, tirar alguns a les escombraries, llegir alguns articles o visualitzar algun video, de ben segur que més d'un em serveixi per fer una entrada i també per aplicar algun recurs a l'aula.

Així doncs, que sense ser una desconnexió complerta tampoc puc dir que aixi estat una dedicació cap a la formació exagerada, gairebé podríem dir que minsa, però si més no m'ha permès no perdre de vista els reptes marcats i les exigències que ens demana la nostre feina perquè el que tinc clar és que per fer una altre escola cal ser mestre del segle XXI 365 dies l'any.

0 comentarios:

Publicar un comentario