del pessisme al optimisme. Autobiografia
Avui no faré cap entrada ni sobre ples, ni sobre eines Tic, ni sobre la importància de l'educació emocional (o potser si). Deixeu-me una llicència, de les que poc sovint faig en aquest bloc.
Tal dia com avui, de fa set anys,despertava d'un coma d'una setmana produït per un accident de trànsit:
Tornant tranquil·lament amb la meva “motoreta” d'un Barça Zaragossa del Camp Nou, un cotxe va passar un semàfor en vermell i vaig sortir volant literalment.
Aquell accident va provocar entre d'altres coses, estar un any i mig de baixa lluny de les aules i els nens. Vaig passar de ser un esportista frustrat a ser un esportista prejubilat, potser avui, encara no m'he recuperat (físicament per suposat) però i sense por a reconèixer-ho tampoc psicològicament del tot.
Molts cops, passo pel mateix lloc, el cervell ( intel·ligent ell!) es tanca en banda i no em deixa recordar els instants del accident, no hi ha dia que miri gent corrent pel carrer i no se m'escapi un sentiment d'enveja, però malgrat tot lluito per autoconvèncem que sóc un privilegiat: tinc més del que mereixo i cada dia puc veure sortir el sol, caminar, acariciar els qui més estimo, treballar... només em falta ser capaç de creure'm les meves paraules i transmeteu als altres.
Tornant tranquil·lament amb la meva “motoreta” d'un Barça Zaragossa del Camp Nou, un cotxe va passar un semàfor en vermell i vaig sortir volant literalment.
Aquell accident va provocar entre d'altres coses, estar un any i mig de baixa lluny de les aules i els nens. Vaig passar de ser un esportista frustrat a ser un esportista prejubilat, potser avui, encara no m'he recuperat (físicament per suposat) però i sense por a reconèixer-ho tampoc psicològicament del tot.
Molts cops, passo pel mateix lloc, el cervell ( intel·ligent ell!) es tanca en banda i no em deixa recordar els instants del accident, no hi ha dia que miri gent corrent pel carrer i no se m'escapi un sentiment d'enveja, però malgrat tot lluito per autoconvèncem que sóc un privilegiat: tinc més del que mereixo i cada dia puc veure sortir el sol, caminar, acariciar els qui més estimo, treballar... només em falta ser capaç de creure'm les meves paraules i transmeteu als altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada