del pessisme al optimisme. Autobiografia

BY joan No comments

Avui no faré cap entrada ni sobre ples, ni sobre eines Tic, ni sobre la importància de l'educació emocional (o potser si). Deixeu-me una llicència, de les que poc sovint faig en aquest bloc. Tal dia com avui, de fa set anys,despertava d'un coma d'una setmana produït per un accident de trànsit:
       Tornant tranquil·lament amb la meva “motoreta” d'un Barça Zaragossa del Camp Nou, un cotxe va passar un semàfor en vermell i vaig sortir volant literalment.

      Aquell accident va provocar entre d'altres coses, estar un any i mig de baixa lluny de les aules i els nens. Vaig passar de ser un esportista frustrat a ser un esportista prejubilat, potser avui, encara no m'he recuperat (físicament per suposat) però i sense por a reconèixer-ho tampoc psicològicament del tot. 

     Molts cops, passo pel mateix lloc, el cervell ( intel·ligent ell!) es tanca en banda i no em deixa recordar els instants del accident, no hi ha dia que miri gent corrent pel carrer i no se m'escapi un sentiment d'enveja, però malgrat tot lluito per autoconvèncem que sóc un privilegiat: tinc més del que mereixo i cada dia puc veure sortir el sol, caminar, acariciar els qui més estimo, treballar... només em falta ser capaç de creure'm les meves paraules i transmeteu als altres.


0 comentarios:

Publicar un comentario