Agafar la rutina

Acabada la primera setmana de la tornada de les vacances, potser ha arribar l’hora de tornar a agafar la rutina de la feina.

Si a nosaltres els adults, persones responsables, conscienciades, madures i en principi formades, ens costa tornar a agafar el ritme de treball, com demanar a nens i nenes que han estat vint dies fent coses que difícilment els recorden l’escola que en dos dies facin el que els hi demanem.

I aquí radica el problema. De ben segur que cap de nosaltres que ens autoanomenem mestres, o ens paguen per això, s’hem aixecat exactament a la mateixa hora cada dia d’aquestes vacances nadalenques, de ben segur que al cap de 30 minuts d’aixecar-nos cap de nosaltres ha sortit disparat cap a la feina, de ben segur que encara amb les lleganyes a la cara ningú s’ha posat a escoltar una persona que molts cops avorreix o no sap motivar-nos. Qui en els millors de casos ha estat en silenci sense parlar mitja hora o més fent feina que no sap perquè serveix.
Si fem servir l’empatia, ens adonarem que no és tan fàcil tornar a la rutina, no és tan fàcil agafar el ritme de treball, no es senzill … no. Per això, estimat mestre, no entenc com el primer dia de classe ets capaç d’enfadar-te perquè els teus alumnes parlen entre ells o fan cara de cansats, que et desesperis perquè no acaben les feines, però sobretot  no m’entra al cap que siguis capaç de posar deures el primer dia.