El centre de l'univers.

Al segle XVI anar a contracorrent era comprar molts números per acabar a la foguera. Les creences no podien ser discutides malgrat els fonaments lògics  i inclús provats que feien alguns científics o investigadors.
Un dels màxims exemples el podem trobar en el astròleg italià Galileo Galilei que es va atrevir a formular la teoria que la terra no era el centre de l'univers i que era la terra que girava al voltant del sol i no al revés. Aquesta teoria va ser acusada d'heretgia i Galilei per salvar la seva vida va haver de jurar que les seves teories no eren certes.
....
Hi han molts mestres que creuen que el llibre de text és el centre de l'aula, de l'aprenentatge, el vadevecum del mestre i que tot gira al voltant seu, el seu llibre de text és la veritat absoluta i fora d'ell no existeixen altres maneres de fer.

Si bé, els que no estem gaire convençuts d'aquesta sentència, no som acusats d'heretges, si que és cert que hem d' estar batallant per fer entendre, que al segle XXI, l'alumne ha de veure de diferents fonts, que l'educació tradicional de llibre i llibreta no té cabuda com a veritat absoluta i única a les nostres aules si és que volem aconseguir un autèntic aprenentatge significatiu.

Al segle XVI no es deixava a la gent pensar, al segle XXI tenim la sort de poder fer-ho, no ha de venir una editorial a dir-nos que hem de fer a i com fer-ho a cada moment, ens pot ajudar això si, però mai ser veritat absoluta. per què no aprofitem tot el que la xarxa ens dóna?

Em preocupa pensar, que si els meus pares, un dia em venen a veure a l'escola, reconeixin amb mi, al mestre que ells van tenir i els  transporti a 50 anys enrere. llibre, llibreta...