Gràcies

BY joan IN No comments

 Hi ha persones que no coneixes, ni probablement  coneixeràs mai, però tens la impressió que formen part de  la teva família o del teu entorn proper. Persones que no saben de la teva existència , persones que saps només d’ella la  teva pròpia percepció subjectiva , persones que en un moment determinat de la vida han entrat a formar part de  la teva rutina i no entens com és que abans no hi eren, o com és que ara ja no hi són.
El meu encontre amb un d'aquestes persones, va ser en un dels moments on la barreja de sentiments nous i retrobats es troben en la màxima esplendor: faltaven pocs mesos perquè naixés la meva filla i vaig començar a llegir-te cada dissabte a la contraportada  del diari Ara, la columna titulada Pilot Vermell...
Era el primer article que llegia cada dissabte al matí, la barreja de sentiments explicada en primera persona, aquella manera de relatar els sentiments per les coses més petites i a l’hora més importants feien despertar amb mi unes enormes ganes de.... ser pare,  de senzillament ser persona més humana, Un somriure vital, unes ganes d’abraçar a la gent, de trucar a l’amic de feia anys,  de donar un petó sense motiu a la dona o als fills, de cantar a la banyera... en definitiva paraules directes al cor de les emocions.
Després la Tv i a  la Ràdio, sempre amb una visió positiva i esperançadora malgrat tot i aquest malgrat ha acabat emportant-te del tot

Allà on estiguis: Gràcies Tatiana, tenim una gran sort els qui ens quedem per aquí de conservar el millor regal que ens podies donar: El record dels teus articles i les teves paraules. Descansa en pau.

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada