Més que un 4'5 o un 5'4

BY joan IN No comments

Que moltes vegades planifiquem per avaluar està molt vist, que molts cops prioritzem l'avaluació als procediments més que demostrat, que sovint fem exàmens per tenir variables numèriques per avaluar també és cert, que l'avaluació és el motor que fa girar el nostre dia a a dia escolar malauradament és cert, però això té sentit?

Des de un punt de vista purament pragmàtic potser si: els nens i nenes van a l'escola per obtenir unes notes que en un futur els obri unes portes a poder realitzar uns aprenentatges d'una professió, les proves PISA també giren vers a obtenir unes qualificacions que doni un prestigi a l'educació d'un país i a una professió com la de mestre.

Però des de un punt de vista educatiu això sovint dubto que tingui sentit, i cada vegada ho tinc més clar, i cada vegada em sento un aneguet lleig: no crec en l'avaluació tal i com ens l'obliguen a fer. No crec que sigui la meva última funció posar un suficient o un bé o un 3 o un 4... No crec en unes notes numèriques o en unes paraules per determinar si un alumne ha assolit els objectius, quins objectius? Els que poden arribar tots o els que pot arribar ell?

Potser em manca molta formació en l'avaluació. De ben segur que hi ha escoles on els criteris avaluar són més subjectius i individuals. Evidentment hi ha mil maneres d'avaluar que desconec i si que evidentment d'una manera o altre s'ha d'avaluar un alumne, però tal i com ho fem i tal i com miro al meu voltant que ho fan crec que no... però com sempre, exposo les meves crítiques però no aporto aire nou per canviar, així doncs a seguir “aprenent a aprendre” 

     Ara acaba el curs, pels passadissos de les escoles, els mestres anem atrafegats en posar notes, uns es queixen que tenen molt que corregir, d'altres que no tenen prou notes ja que el trimestre ha estat curt i entre una cosa i altre no han pogut posar més exàmens, d'altres que fan anar la fotocopiadora a tot drap per fer exàmens, proves, per tal de tenir documents on fer sumes aritmètica per treure mitjanes exactes que amb un o dos decimals decideixi la nota final d'un alumne. I al final què?

Al final un alumne és més que un 5'4 o un 4'5 aquests números tan iguals poden resultar tan diferents alhora, que sovint ens convertim amb Déus suprems que amb una vareta o un clik a la tecla de l'ordinador decidim quin és el destí final d'aquella nota.

Un alumne de primària és més que un 5'4 on un 4'5, és més que unes notes d'un examen o d'un treball, que uns deures fets o no fets, que una actitud més activa o més passiva... Perquè al final sabeu que passa? Que si juguem a fer travesses molts cops encertaríem les notes dels nostres alumnes abans de començar l'avaluació. SI és així, i algunes vegades he fet la prova, és que alguna cosa falla...

0 comentarios:

Publicar un comentario