Ja fa uns quants anys que faig l'assignatura de coneixement del medi a cinquè, la història de Catalunya ocupa una part important del temari del curs, del llibre de text (ai el llibre de text!) i del currículum.
Explicar història pot ser molt avorrit o molt divertit,el que segur que és, és que és complicat d'interioritzar mentalment el pas del temps i l'evolució de la història.
El cas, és que poc a poc vaig fent meva la programació, i una mica d'aquí, una mica d'allà i una mica d'un mateix procuro adaptar-la als alumnes de cada any, fugint de l'estricament correcte.
Una de les primeres nocions que intento fer veure als nens i nenes és que la història té una peculiaritats entre les que destaco que la història és SUBJECTIVA i depèn de qui l'expliqui i on s'expliqui pot ser vista d'una manera o altre, i caram! Quina paraula més complicada de fer entendre.
Els procuro explicar que és la SUBJECTIVITAT amb exemples del dia a dia, esportius, polítics, socials..com ara un partit de futbol o una jugada conflictiva vista per un equip, pot ser diferent que vista per un altre...
A partir d'aquí expliquem que la subjectivitat està molt més present a les nostres vides que l'objectivitat i que és tasca del dia a dia fer que aquesta subjectivitat sigui personal però a l'hora també flexible a poder canviar...
Com a mestres dia a dia vivim immersos en la subjectivitat més absoluta en quan els punt de vista que tenim de cada alumne i per què ho dic? Perquè molts cops em passa el mateix.
A les reunions d'avaluació ( ai les reunions d'avaluació!) com a tutor exposo el meu punt de vista de cada alumne: les dades objectives poden ser les notes ( però és el més important?...) les dades subjectives són les que fan referència a la seva personalitat, ( per mi el més important) a la seva relació amb els companys, amb els mestres...
I aquí és quan es demostra que un mateix alumne, a l'igual que passa amb els successos de la història, pot ser vist d'una manera totalment diferent per un mestre que per un alumne, aquesta visió és totalment SUBJECTIVA
Qui té la raó? Potser aquell mestre que té més hores amb l'alumne pot aportar més credibilitat, però podria ser qüestionable... aquell que el coneix des de que era petit? Poden haver passat moltes coses que hagin fet variar la seva manera de ser... aquell que sempre se li porta bé a la seva classe? Pot ser que li faci por que el castiguin, aquell que sempre se li porta malament? Pot ser que es deixi portar pels altres...
El que és segur que cap de nosaltres té la veritat OBJECTIVA de com és un nen o nena de 11 anys, faríem bé de no jutjar-los en quan només el nostre punt de vista i ser capaços d'escoltar la visió dels altres, perquè de ben segur que molts cops la nostra visió no està correctament graduada amb les ulleres de la positivitat.
0 comentarios:
Publicar un comentario