“Hoy te convertís en héroe”.

Aquest missatge de Mascherano al seu porter Sergio Romero potser és un dels vídeos més vistos avui a les xarxes socials d'arreu del món, el jugadors argentí, davant la pressió que pot suposar per un porter la tanda de penals, en un context tan important com la copa del món, li diu a cau d'orella instants abans: “Hoy te convertís en héroe”

Evidentment no és demostrable que les paraules de Mascherano fossin la clau que el porter parés dos penals, es convertís en l'heroi del seu equip i donés la classificació d'Argentina a la final, però si que és cert que aquestes paraules dites per un dels jugadors claus de l'Argentina instants abans, donen un aire èpic a la figura del jugador veterà.

I la comunicació no verbal? Mireu la cara del porter i la del “Jefecito” (en Masscherano) què diferents! Una que necessita aquelles paraules i l'altre que entén que aquell moment és màgic i que acompanya les seves paraules amb un petó de reforçament...

Aquestes paraules, aquesta manera d'entendre les relacions personals, aquest reforç positiu, aquesta confiança cega amb el company, són un clar exemple del que hauria de ser la figura del mestre vers els seus alumnes.
Alumnes que molts cops creuen que faran malament una tasca, que es senten inferiors als altres, alumnes que necessiten un reforç, unes paraules d'ànim perquè davant dels reptes siguin capaços d'afrontar-los i superar-los amb èxit, alumnes que necessiten del nostre alè, d'unes simples paraules per somriure...

 La mirada positiva, les paraules que diuen i les que no diem, les nostres mirades les que fem i com les fem... tot això influeix molt més que qualsevol lliçó de gramàtica....