l'empatia

BY joan No comments

Un mestre és un líder? Un director d’escola és un líder? Fa falta ser-ho per dirigir una classe o una escola? Penso que un bon líder ha de tenir moltes virtuts i procurar amagar els possibles defectes que com tota persona té, o si més no, acceptar les seves pròpies limitacions. 
El tema del lideratge és molt recorrent en la gestió d’equips d’avui en dia, totes les empreses i l’escola també, ofereixen cursets als seus dirigents o als seus equips directius per tal de projectar la imatge i el rol del líder del segle XXI. En el seu fantàstic bloc, la Carme Fernández (http://carmefernandez-coach.com/blog/liderazgo-i/) ens enumera les característiques que hauria de tenir aquesta persona i molt clarament ens explica com la imatge del “jefe” del segle XX ha de desaparèixer si qualsevol empresa vol funcionar. Que la imatge de líder com aquell ser superior que ningú pot dir res i que fa i desfà ja ha passat. Aquests valors, actituds, maneres de ser o de funcionar també són vàlides a l’escola. 

       Avui però m’agradaria parlar d’una característica que, de totes aquestes, de ben segur que no és la més important, però al meu entendre és imprescindible, un valor que tot dirigent de grups a l’escola hauria de tenir (ja sigui a la direcció del centre o a la direcció de l’aula) i que sovint molts cops no és té present: L’empatia, posar-se en el lloc de, per entendre com és l’actitud de l’altre. Aquesta empatia sovint en els centres escolars pot costar de veure, malgrat que hi ha molts cops que si que hi és present, també és cert que alguns mestres o membres d’equips directius no fan l’esforç de ser empàtics amb els seus alumnes o els seus companys.
           Aquell mestre que sanciona a un alumne perquè no ha fet els deures sense parar-se a pensar, si ell mateix, a l’edat de l’infant, els faria sinó tingués qui el controlés o l’ajudés. Aquella professora que posa un cero a l’alumne que no sap la lliçó sense preguntar-se si ella hagués estudiat tenint la seva mare a deu mil quilòmetres i el seu pare desaparegut o treballant tot el sant dia. Aquell mestre innovador que critica a qui utilitza a tot hora el llibre de text però no s’atura a pensar que faria ell si portés 40 anys fent de mestre i físicament i psicològicament les forces fossin les justes. Aquell director que no sap delegar i que no pensa que deu sentir aquell amb el qui no fa sentir la seva veu. Aquell equip directiu que no es para a pensar que deuen sentir els seus docents sinó es confia en ells... Aquell administrador que es preocupa més dels problemes que poden originar per l’escola la situació personal d’un docent, que no pas per la pròpia situació... Com a tutor és una de les paraules que procuro que els meus alumnes coneguin durant tot el curs, hi ha moltes situacions escolars a on es pot posar en pràctica, quan es parla de solidaritat, d’ajudar als mes vulnerables: Ens agradaria que algú pensés en nosaltres, els dic... també es pot treballar l’empatia en situacions de la vida diària. Aquesta setmana mateix l’hem treballat amb el terrible succés de l’institut Joan Fuster. Al finalitzar el curs tots els alumnes de cinquè tenen el coneixement teòric ben assimilat del que és l’empatia. Altre cosa és si el tenen interioritzat i el porten a la pràctica... 
        Posem empatia a la nostra vida, al nostre ser d’educadors, a la nostra tasca diària, ningú neix empàtic, és una actitud que com totes cal regar-la perquè no es marceixi, cal practicar per no perdre el costum. Estic molt convençut que si a les nostres escoles es creen climes empàtics tot anirà molt millor.


   

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario