solucions de millora?

BY joan IN No comments

No es pot perdre l’esperança en el ser humà, per això, encara que hi hagi dies que pensi que no hi ha solució per tal de millorar el nostre món educatiu (tal i com deia en l’anterior article), també hi ha molts dies que m’aixeco del llit amb la certesa que des del meu paper de ciutadà del món, i amb el rol de mestre que he escollit per tal de desenvolupar la meva professió, encara és possible fer alguna cosa per tal de millorar el nostre món educatiu.

 Hi ha diferents maneres per tal de procurar que el peix no es mossegui la cua. La més dràstica seria tallar el cap del peix, així ja no podria mossegar-se-la. Dit d’una altra manera, més dràstica i forta, enviar a tots els pares del món lluny dels seus fills per tal que aquests no rebessin influències negatives. Com ja podeu entendre, aquesta decisió pròpia de qualssevol règim antidemocràtic i fascista, és del tot inviable. Altra cosa que podríem fer seria internar a tots els nens i nenes, i així allunyar-los de qualssevol influència negativa, tot delimitant el règim de visites paternes i maternes per tal que aquests no transmetessin als seus fills res que després fos influenciable en la seva educació (una solució un pel dictatorial).
Dins d’aquest imaginari creatiu també podríem fer passar un examen de conductes i valors als pares abans que aquests ho fossin, per tal de poder-los formar, o bé descartar-los, com a futurs educadors d’un infant nouvingut al món... (però, qui els educaria? Quins paràmetres serien els utilitzats per avaluar-los? Quina objectivitat seria l’adequada?). Totes aquestes solucions, apart d’inviables, no s’emmarquen dins d’unes possibles o reals, per això, i tocant de peus a terra, m’agradaria beure d’una font d’optimisme, barrejar aquesta aigua de vitalitat amb gotes de realisme i extreure una poció que, sinó màgica, si que fos possible de realitzar.

Penso en tres possibles solucions que des de la pròpia escola es poden realitzar, i que si més no, poden ajudar a procurar solucionar aquest conflicte entre el peix que es mossega o la manca d’educació futura:

  • La primera passa per fer una educació emocional de qualitat a les escoles. On aquesta esdevingui un veritable eix transversal. Utilitzar totes les metodologies possibles per donar als alumnes aquelles capacitats emocionals per poder tenir possibilitats de empatitzar, compartir, solidaritzar-se, ajudar, innovar i crear dins del propi marc educatiu i ser capaços de transportar totes aquestes vivències fora del marc escolar. Fer una educació emocional seria, creïble i no amb petits bolets com es fa sovint. 
  • La segona passa per involucrar a les famílies en el procés educatiu dels seus fills, donant-les més protagonisme a les aules i a l’escola. Obrir finestres i portes de bat a bat, que els pares entrin a l’escola com qui entra a casa seva i que la sentin com si fos seva de veritat. Fer activitats conjuntes a les aules, preparar activitats on pares i alumnes esdevinguin els veritables protagonistes, ampliar horaris de l’escola amb activitats socials on l’escola resti oberta com a lloc esportiu, com a biblioteca , com a aules de recerca... 
  • I la tercera, que va directament lligada a la segona, seria fer unes escoles de pares (hi ha moltes escoles que ja ho fan, per exemple el projecte Feac de l’Escola Cristiana) on pares i mares puguin compartir i formar-se en temes relacionats al món de l’educació. Ningú neix ensenyat per a ser pare o mare i no hi ha cap carrera universitària que ho faci. Aquesta tercera opció penso que tindria més ressò que no el que té avui en dia, si la segona opció que he plantejat és donés a les escoles.
 No són receptes màgiques, no són apostes segures, són com dirien alguns economistes en termes de borsa: operacions de risc...

Però no creieu que seria bo invertir enlloc de quedar-nos com estem?

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario