Ser una persona EVE

 A aquestes alçades de la vida, pensar que una formació, un curs o una carrera universitària et proporcionen totes les eines necessàries per exercir un càrrec amb garanties em sembla una simplificació excessiva.

L'experiència de més de trenta anys treballant amb persones m'ha ensenyat que hi ha capacitats que difícilment es poden acreditar amb un títol. Amb el temps acabes desenvolupant una certa intuïció que et permet entreveure si algú té les habilitats necessàries per tirar endavant la responsabilitat que se li encomana.

Liderar un projecte en què hi ha moltes persones implicades no és gens fàcil. I sovint tinc la sensació que el col·lectiu docent no sempre és especialment procliu a reconèixer les seves pròpies debilitats. Potser per orgull, potser perquè ens han acostumat a tenir respostes, però costa admetre allò que no sabem fer o allò que ens supera.

Per això, qui assumeix la responsabilitat de liderar un projecte ha de ser conscient que moltes vegades caminarà per un terreny incert. Que no sempre se sentirà reconegut. Que haurà de fer mans i mànigues, com un equilibrista, per mantenir l'equilibri entre les expectatives, les necessitats del grup i les seves pròpies conviccions.

Perquè el lideratge no neix el dia que algú et nomena o et concedeix un càrrec. El lideratge real apareix quan el grup et reconeix com a referent i decideix confiar en tu. I aquest reconeixement no es pot imposar ni decretar.

I tot recopilant allò que l'experiència m'ha permès observar al llarg dels anys, després d'haver coincidit amb diferents líders en els diversos àmbits on he participat —l'escola, un club esportiu, una associació o qualsevol altre projecte col·lectiu— he arribat a una conclusió tan modesta com personal.

Per a mi, una persona líder ha de ser un EVE.

La primera E és d'escoltar.

I escoltar no és el mateix que sentir.

Sentir ho fem tots. Escoltar requereix alguna cosa més. Requereix atenció, interès i la voluntat sincera d'entendre què li passa a la persona que tens al davant. Tenir la capacitat d'escolta activa significa intentar comprendre com se sent l'altre, què ens està explicant i, moltes vegades, què amaga darrere de les seves paraules.

Les persones no sempre passem per bons moments. Tots arrosseguem preocupacions, pors, dubtes o inseguretats. I sovint les amaguem. De vegades per por de ser criticats. D'altres per por que es facin visibles les nostres debilitats.

Per això considero que una persona que lidera ha de saber escoltar de veritat.

Perquè tenir la certesa que algú t'escolta genera una confiança enorme. Saber que pots expressar allò que penses o allò que sents sense sentir-te jutjat és una de les bases més sòlides sobre les quals es construeix qualsevol equip humà.

La V és de valorar.

Tota persona que vulgui liderar un projecte i aspirar que els altres la segueixin ha de saber valorar les potencialitats de cadascun dels membres que en formen part. Perquè totes les persones tenen valor, encara que moltes vegades les seves idees, les seves formes de fer o les seves prioritats no estiguin completament alineades amb les del projecte.

Massa sovint ens fixem en allò que falta i oblidem allò que ja hi és. Però liderar també consisteix a saber veure les fortaleses de les persones, identificar els seus talents i ajudar-les a posar-los al servei d'un objectiu compartit.

Perquè saber reconduir les potencialitats dels altres neix, precisament, de saber valorar qui són i què poden aportar.

La segona E és d'empatitzar.

I crec que una persona que sap escoltar i que sap valorar els altres probablement també serà capaç d'empatitzar amb ells.

Empatitzar és posar-se en el lloc de l'altre.

És intentar entendre com se sent una persona davant d'una situació determinada. És preguntar-se com em sentiria jo si m'estigués passant això que m'estan explicant.

No significa estar sempre d'acord amb tothom. Tampoc donar sempre la raó. Significa intentar comprendre.

Perquè darrere de cada actitud, de cada decisió i de cada reacció acostuma a haver-hi una història que desconeixem.

Quan una persona que lidera és capaç d'empatitzar amb els membres del seu equip, també és més capaç d'acompanyar-los, d'ajudar-los a créixer i de treure el millor de cadascun d'ells.

Per això, després de tots aquests anys observant diferents maneres de liderar, continuo pensant que les persones que deixen més empremta no són necessàriament les que tenen més coneixements, les que ocupen els càrrecs més importants o les que prenen més decisions.

Són aquelles que saben escoltar, valorar i empatitzar.

En definitiva, aquelles que practiquen l'EVE.