Carnestoltes: Una oportunitat d' "infantilitzar" la primària

Comença la setmana del carnestoltes, una festa tradicional, una festa arrelada a la nostra cultura, una festa molt celebrada pels nens i nenes...

      Veus al meu voltant, veuetes a la meva consciència, em van dient: A mi em paguen per ensenyar i per educar... a mi em paguen per transmetre uns coneixements... a mi em paguen per inculcar uns valors... a mi em paguen per a fer dels nens i nenes ciutadans d’un món futur, a mi em paguen per fer nens competents... 

   Totes aquestes raons poden ser del tot vàlides i molts cops indiscutibles, no menteixen els mestres que donen aquest tipus d’argument quan afronten aquesta setmana de carnaval amb tot tipus de prejudicis i de mandra, amb la idea que celebrar el carnestoltes a l’escola és més un tràmit, una obligació que trenca amb el ritme de les programacions, amb el temari que s’ha de complir, amb la disciplina d’aula... que no pas una festa o una oportunitat de generar espais de convivència i també d’aprenentatge. 

     Però penso que ens equivoquem si actuem així, si que és veritat que la tasca d’un mestre és tot allò dit anteriorment, però realment les escoles han de ser espais reals de vida d’un nen o nena, d’un infant de 2, 3, 8, 10 anys que veu en la festa un moment de diversió o un moment d’alegria. L’escola no pot viure d’esquena a la societat, educar és molt més que transmetre coneixements, en l’alegria, en el joc, en la diversió podem trobar veritables moments d’aprenentatge. 

 Arran de la desaparició de l’antiga EGB i la creació d’escoles d’infantil i primària (CEIP) sembla que hem fet créixer els alumnes més ràpid en edat, així doncs, escoles on l’escolaritat acaba als 11-12 anys, es creu que aquests alumnes ja són MOLT grans per segons què, caiem en l’error de veure’ls molt grans pel simple fet de ser els més grans de l’escola. Però torno a dir, penso que aquí està l’error, matem la infància abans d’hora, ens creiem que els nostres alumnes ja són molt grans per jugar, ja són molt grans per disfressar-se o ja són molt grans per fer de nens. Els nens d’ 11 anys encara són molt nens, deixem que ho siguin. Tinc el convenciment i ho he expressat moltes vegades que cal “infantilitzar” l’educació primària.

 Aquest terme “infantilitzar” no sé si està recollit en el diccionari, però per a mi pot significar: Agafar conceptes, actituds, procediments, maneres de fer de l’educació infantil i transportar-les a primària. Com a mestres de primària hem de deixar pas i prioritzar l’experimentació, el joc, l’aprenentatge vivencial, hem d’omplir de colors, hem de “sonoritzar” les nostres aules de cicle superior amb els mateixos colors i els mateixos sorolls que els nens de 4 o 5 anys. 

 No matem la seva infància, ja creixeran, la setmana del carnestoltes és una gran oportunitat d’infantilitzar les nostres aules, una oportunitat de treballar l’expressió oral (tot fent que adoptin personatges del que van disfressats, una oportunitat de treballar l’expressió artística, una oportunitat de trencar les barreres de la timidesa, una oportunitat de treballar el teatre, l’expressió, una oportunitat en definitiva de no fer anar la maquinària del temps més de pressa del que toca.

 Potser si féssim un anàlisis de consciència ens adonaríem que som nosaltres els que veritablement tenim por de fer aquest pas, tenim por de sortir de la zona de confort, que suposa el nostre rol de mestre. Confonem la disciplina amb el rigor, el silenci i el treball. Penso que si els nostres alumnes ens veuen com a persones que també som capaços de posar-nos al seu lloc, que som capaços de divertir-nos amb ells, també entendran que som persones que volem posar-nos al seu costat a l’hora d’aprendre i a l’hora de treballar.