3.360.000 fulls de paper

Ja hi tornem a ser, aquestes dues setmanes les fotocopiadores de moltes escoles han funcionat a tot tren, inclús hi ha qui diu, que algunes han tret tan de fum que les pobres encarregades de fer les fotocòpies han patit intoxicacions i inundacions de papers i més papers. També les males llengües i les organitzacions medi ambientals han observat com els darrers dies la desaparició de boscos ha augmentat degut a la demanda de paper de moltes escoles....

 I és que la propera setmana tots els nens i nenes de sisè hauran de fer les famoses proves de competències bàsiques, per això: vinga va, a practicar tothom! Nens i nenes fent les proves d’anys anteriors, mestres donant consells. Els equips directius preocupats perquè els resultats no afectin al bon nom de l’escola, mestres amb mal de cap perquè els mals resultats no tirin per terra les seves hores de dedicació...

Però centrant-nos en les proves de sisè de competències i fent un càlcul estimatiu , uns 70.000 nens i nenes de Catalunya (segons dades de la Generalitat) que enguany estan cursant sisè faran les proves de català, castellà, anglès i Matemàtiques. Si tenim en conte que cada quadern té 12 fulls ( per exemple el de català), ja tenim doncs, que cada alumne tindrà 48 pàgines per resoldre, això pels 70.000 alumnes que les han de passar, fa una bonica xifra de 3.360.000 pàgines fotocopiades a tot Catalunya en aquesta setmana. A aquesta bonica xifra doncs, l’he de sumar les que abans de les proves s’han fet per tal de “practicar” i que he comentat al principi de l’escrit.

Tres milions de paper per arribar a la conclusió de si els nostres alumnes de primària estan preparats per encarar en garanties una ESO, tres milions de paper per deduir que hi ha escoles millors que d’altres, que hi ha nens i nenes més preparades, que hi ha docents i escoles amb millors pràctiques educatives, tres milions de paper per interpretar que segons on estudis i segons la butxaca dels teus pares les notes són millors que les dels altres, tres milions de papers per justificar sous als qui les preparen o els qui decideixen fer-les, tres milions de papers per saber que no som el millor sistema educatiu de món, tres milions de papers.

Dons ja hi ha prou de malbaratar paper, ja hi ha prou d’arrencar arbres del meus estimats boscos, ja hi ha prou de pagar sous milionaris a qui no trepitja les classes, ja hi ha prou de fer servir unes proves d’un dia per deduir tota la feina d’un alumne durant un any o la tasca pedagògica d’uns mestres durant un curs, ja hi ha prou de que escoles alterin la seva programació per portar a terme aquestes proves, ja hi ha prou que equips directius pressionin als seus mestres si els resultats de la prova no són satisfactoris, ja hi ha prou de fiscalitzar, ja hi ha prou de fer servir unes proves per avaluar sense tenir en conte els procediments, sense mesurar la capacitats creativa, emocional, digital...

 Perquè personalment no crec que en segle XXI tinguem la necessitat de gastar més de tres milions de papers per arribar a conclusions que més d’un i dos i tres... docents de les nostres escoles poden arribar a fer... o tan poc confiem amb ells????

Enguany també s’afegeixen a aquest vendaval de proves, els nens i nenes de tercer fent la prova d’avaluació diagnòstica. També hauríem de sumar a aquest despropòsit les proves que els nens i nenes de tercer de l’ESO van realitzar el curs anterior.