Conèixer als alumnes

Si teniu un moment, enmig de l’oceà que suposa la tasca de mestre o educador, si teniu 5 minuts, quatre o potser tres... si a més a més sou tutors, si us plau intenteu parar, fer una inspiració profunda, agafar paper i llapis, i en aquests minuts que us demano, elaboreu un llistat ràpid de les tasques que en una setmana normal feu a l’escola: (si, ja ho sé, alguns em direu que amb 5 minuts no n’hi ha prou) que si preparar classes, corregir tasques, parlar amb els pares, elaborar materials nous, fer les classes, reunions de cicles, reunions de departaments, reunions de claustre, solucionar conflictes entre els alumnes, fer cursets de formació, llegir llibres... potser em deixo alguna de ben segur, però aquestes podrien ser algunes de les “petites” feines que comporta el fer de mestre.

      Doncs bé, hi ha una que no he anomenat i que penso que és molt important, i de ben segur que la fem, però que molts cops es dona per sobreentesa i no li donem la importància que és mereix, o no dediquem potser tot el temps que seria l’adequat, perquè hi ha d’altres que ens treuen el be més estimat que tothom té a la seva feina: el temps. 

 La tasca de la que us parlo, sobretot en el cas dels tutors, però també si sou mestres o educadors d’uns infants, és la de conèixer al nen o nena que teniu davant. Però, quin significat amaga el verb conèixer?. Conèixer va més enllà de saber el seu nom, les seves notes, si fa la feina, qui són els seus amics o quin és el seu comportament. Conèixer penso que avarca molt més: Implica saber què mou els seu cors, quins són els motors que els fan cada dia despertar-se, quines relacions emocionals estableixen amb el seu entorn o les persones més properes, quines pors tenen, quins estats emocionals manen a les seves vides. I és que conèixer a una persona no és tasca d’un dia, no és tasca gens fàcil, requereix com deia al principi una de les mancances que tenim tots els mestres: el temps.

     No dubto que tots fem el possible per conèixer a fons els nostres alumnes, i que aquesta coneixença té molt a veure en l’edat evolutiva que es trobi l’Infant, no és mateix conèixer a un nen de tres anys que a un de dotze, però si que totes les edats tenen en comú una cosa bàsica: l’estat de felicitat de la persona. No són les mateixes necessitats per a ser feliç, les que té un nen que comença l’escola amb un que li creixen els pels a sota l’aixella, per això com a mestres o educadors haurem de parar atenció amb uns aspectes o altres. 

     No dubto que tots aprofitem els mínims detalls que ens poden aportar diferents moments per parar atenció amb una alumnes o amb uns altres. Com vaig escriure en una entrada anterior, l’hora d’esbarjo és una excel·lent oportunitat, o també les tutories amb les famílies per cercar informació, l’observació a la classe quan es fan treballs cooperatius i el rol que estableixen dins d’ells... Personalment encara però, trobo que em manca més temps per descobrir la veritable personalitat dels meus alumnes. Encara penso que estaria bé restar temps a diferents moments curriculars per dedicar-los a saber més d’ells, a interpretar les seves preocupacions, a dona’ls un cop de mà si es necessari, una empenta afectuosa. 

      Ara està acabant el curs, i com cada any em pregunto si conec de veritat els alumnes que he tingut, si he fet tot el possible per detectar aquells que necessiten més ajuda de la donada. Si els 24 alumnes han passat de puntetes per la meva llibreta i la goma de la memòria ha esborrat les seves necessitats. 

  

 Amb això però com sempre cal donar gràcies un cop més a la nostra administració per deixar-nos cada cop més, sense temps i dedicar-lo o bé a omplir papers i més papers o bé, es clar a corregir les tan útils proves d’avaluació diagnòstica, amb això si que podem conèixer als alumnes i tant!....