Un dels peatges que has de pagar en aquest país si ets pare o mare, és l’assistència anual a la festa del club super 3 a l’anella de Montjuïc. És un dia ple de moltes coses: cançons, activitats, rialles, festa, diversió, esport, pintura… però hi ha una que destaca per sobre de les altres, des de la vessant d’adult: Les cues i llargues cues que s'hi fan.
Malgrat aquest “petit” inconvenient, cal dir que, el llarg trajecte en Metro, l’espera de l’autobús i les cues queden en un segon terme quan veus la cara d’alegria dels infants quan veuen els seus personatges preferits sortir a l’escenari.
Com cada any la factoria del club super 3 s’empesca una trama per tenir captivats als infants i que la terrible lluita entre el bé (la família dels súpers) i el mal (amb el Sr Pla al capdavant) sigui seguida per tots els espectadors. Aquesta “lluita” enguany, venía lligada amb el món del circ i en especial en el món de la màgia: Gràcies a les paraules màgiques, la protagonista pot ser alliberada, gràcies a la paraula màgica pronunciada per tots, el bé triomfa sobre el mal.
I m’agrada que des de la televisió pública del nostre país, vagi encaminada cap a aquesta direcció, m’agrada que s’empesquin històries a on no només el bo és el que guanya, sinó que ho fa gràcies a l’ajuda de tots, gràcies a la implicació, gràcies a la col.laboració, gràcies a l’esforç.
Quines paraules tan boniques, oi? Us imagineu 25 nens o nenes de la classe cridant una paraula per fomentar l’ajuda entre ells? Us imagineu un grup on per resoldre els conflictes es busqués l’ajuda de tots? Això seria el paradís dins l’escola, la utopía de l’educació, l’ideal pel qual milers i milers de mestres ens movem per arribar dia a dia.
Però deixeu-me que aprofundeixi una mica més, i vagi més enllà d’aquest exercici de col·laboració i implicació de les parts per aconseguir una fita. M’agradaria centrar-me en l’eix de l’espectacle: Amb la màgia d’una paraula per resoldre els problemes, la màgia que té cada alumne, aquella força interior, aquella sabiduría, aquella en definitiva manera de ser, d’actuar, de sentir aquells valors que, malgrat tot, malgrat l’entorn, tots tenim a dins. Aquella màgia que ens fa ser diferents els uns dels altres. Com a mestres tenim un gran repte: Trobar els camins perquè cada alumne pugui treure la màgia que té a dins. Hi haurà cops que no caldrà màgia perquè hi ha alumnes que són capaços de transmetre tot el que hi tenen al cor (tots el tenim ple, no en dubteu) però per altres alumnes caldrà pronunciar ben alt la paraula màgica, caldrà empescar-se mil històries per derrotar a qui no vol que surti tot el bo que tenen els nostres alumnes. No és gens fàcil fer sortir la màgia a persones que ho veuen tot negre, a alumnes que la vida els hi ha posat tantes travetes que han segellat el seu cor i el seu cervell per no obrir-lo als altres.
Tot un repte per endavant! Perquè estimats companys, a la lletra de la cançó ho diu ben clar: “
Hi ha una clau i la tens tu…” Serà que la Lila ens està cantant això a tots els mestres i educadors?
0 comentarios:
Publicar un comentario