Formació contínua

A les anteriors entrades he anat reflexionant sobre el mestre del segle XXI que encara està donant classes com fa molts anys. Avui vull fer una crida a l'obligació com a mestre d'estar en contínua formació.

Una de les  queixes que sovint acostumo a sentir per part d'alguns docents és la manca de temps per formar-nos i les poques facilitats que hi ha, sense que això sigui del tot mentira, crec que és inacceptable acceptar aquesta situació i quedar-se amb els braços plegats, estem sent molt conformistes? passius?...

Un dia parlava amb un amic meu que és metge, i al comentar aquesta dificultat de estar en formació contínua, ell em va dir que no ho entenia, doncs la gent del seu ram, ha d'estar en permanent formació i reciclatge i que això s'ha de fer fora de les hores de feina, aquesta formació contínua que ell l'acceptava com un rol "normal" molts docents  no ho veuen així.

Actualment tenim la sort de poder formar-nos continuadament en molts camps de l'educació: potser el més extens és en l'us de les TAC, però en treball cooperatiu, amb resolució de conflictes, amb aprenentatge emocional... des de diferents estaments, organitzacions, universitats es proposen cursos per estar en permanent reciclatge.

I una de les opcions més facilitadores ha estat la presència cada vegada més nombrosa dels cursos on-line, amb avantatges mot significatives pel que fa a la gestió i la distribució del temps, alhora que et facilitat la comunicació amb altres companys de professió.

No hi ha excusa, ni de temps ni tampoc de diners (molts cursos són gratuïts i estan força bé) no podem fer de mestres de nens i nenes del 2013 que amb 2 anys ja saben passar una pantalla tàctil i nosaltres encara ens fa por com es mou el ratolí d'un ordinador.