OLORS

No us ha passat mai que hi ha olors que us recorden i us evoquen records que teníeu oblidats? ...aquell olor de sabó de quan éreu petits, l'olor a sorra de platja d'aquells primers estius, l'olor a cera cremada de les esglésies  i de les eternes misses...

Doncs, avui he tingut la mateixa experiència:  Aquesta tarda a l'entrar a la classe de tercer les finestres estaven tancades, l'olor de guix, es barrejava amb l'olor dels primers suors primaverals i dels llibres de text als pupitres, llavors i mentrestant que els nens i nenes anaven seient amb fileres i d'un en un he tancat als ulls i m'ha vingut al cap aquell marrec de 8 anys que arribava corrent a classe desprès de dinar i ja es delia perquè arribessin les 5'30 (jo feia de 3'30 a 5'30).
I llavors m'he preguntat si en aquests 30 anys han canviat les maneres d'ensenyar les divisions, els cicles de l'aigua, els substantius, les comarques (fa 30 anys d'això no en teníem)...
Encara ara m'ho pregunto,  el que tinc segur és que és la mateixa olor... les mateixes fragàncies dominen les nostres aules?  encara seguim portant la mateixa colònia que fa 30 anys?si és així potser alguna cosa no rutlla...