BY joan IN No comments

Ser mestre d'alumnes del segle XXI fent servir mètodes del segle XX,

    Aquesta frase, que no es meva, poc a poc va calant a dins del cervell i em fa replantejar moltes actituds, maneres de fer, maneres d'ensenyar i maneres de relacionar-me amb els nens i nenes. Aquests menuts, que  els seus pares representa que confien en els mestres perquè els eduquem i els preparem per un futur òptim, són persones molt diferents a les de fa 5 anys, o les de fa 16 anys (quan vaig començar a estudiar magisteri) i ja no diem pas a les de fa 30 anys quan jo era un d'aquests marrecs.
   
    És per això que crec que és injustificable i del tot inútil fer les mateixes classes, de la mateixa manera i amb la mateixa metodologia, que ho fèiem fa uns anys.: Pissarra, llibre de text, classe magistral, deures en silenci... 
    
    Perquè si ho fem així, després podrem donar la culpa del fracàs escolar a la manca d'implicació de les famílies, a les exigències d'uns currículums, als constants canvis de lleis educatives, però en el fons estarem tapant una manca d'adaptació als nous temps.
    
    Si tots estem d'acord en que els temps han canviat, perquè ens entossudim a seguir fent el mateix? per por al canvi?  per comoditat? per falta de motivació?...

Aquests bloc que neix amb aquest article, busca trobar el mestre del segle XXI que va estudiar primària i magisteri amb mètodes del segle XX. Vol ser un recull de pensaments, articles de reflexió de persones enteses amb la renovació pedagògica i de recursos per portar a la pràctica a l'aula i que serveixin per motivar i en conseqüència aportin coneixements als alumnes que tinc cada dia davant.



Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario