Final de curs (II)

Ara, quan ja fa dos dies que s'han buidat les aules, quan a l'escola queden com a testimonis del curs escolar restes de murals mig trencats, bates oblidades al penjadors, treballs d'alumnes que no van venir el dia que tocava o olors de guixos impregnats a les pissarres i a les parets.
Ara, ja comença ser hora de valorar el curs escolar. Aquesta valoració, obligada a tots els centres, es pot fer de moltes maneres, des de la més burocràtica a la més reflexiva, caldria doncs, buscar quina és la manera sobretot més útil, aquella que serveixi per fer-nos adonar dels encerts i dels errors, per tal de millorar de cara al curs vinent.
Una valoració que no quedi en paper mullat, que és la impressió que molts cops em queda després de haver dedicat unes quantes hores a omplir fulls de sortides, tutories, programacions etc etc.
Una valoració que parteixi del jo mestre, del jo educador, del jo, no del professor de tal assignatura o tal altre, del jo respecte als nens i nenes, pares o mares que he tingut aquest curs.
Aquesta valoració és un xic més arriscada, perquè entren en joc les emocions, els sentiments, i d'això, segur que ni papers ni burocràcia en volen prendre part.