L'escola sense parets

De totes les experiències metodològiques que es recullen en aquest article em quedo amb aquestes paraules:
         "Néstor Alonso tacha al sistema de inmovilista, impermeable a los cambios. “Casi nadie quiere salir de su zona de confort”. Los veteranos, porque es lo que han hecho siempre; las nuevas generaciones, porque tampoco han visto en su formación otros “modelos interesantes”; las familias, “porque dan por válido el modelo de escuela que vivieron”, y la industria editorial, porque le va muy bien así. "

Els pilars de l'educació com són els mestres amb anys d'experiència, els mestres novells, les famílies, i les editorials estan identificats, però que en pensen de veritat els autèntics protagonistes?

FONT: EL PAÍS