Diumenge de notes.

Enmig de correccions, expressions escrites, treballs grupals, treballs cooperatius, em trobo com cada vegada darrerament amb la incògnita de l'avaluació individual, avaluo bé? just? és lògica aquesta manera d'avaluar? serveix per quelcom?
Són molts dubtes els que em venen al cap mentre amb una tecla decideixo el bé, l'excel.lent o el suspens d'un alumne/a.
NO, penso que no existeix l'avaluació justa i coherent amb les competències que ha de tenir un alumne del segle XXI tal i com està estructurat el sistema educatiu actual.
Per altre banda, potser és la millor manera d'informar als pares i que aquesta informació sigui compresa, ja que no existeix una cultura mediàtica ni un interès exagerat per el món de les competències bàsiques o intel·ligències múltiples.
Personalment, penso que l'avaluació a primària és una informació que ens ha de servir als docents i a les famílies per tres coses primordialment

• Saber si l'aprenentatge genera un interès a l'alumne o no, i en cas negatiu buscar les maneres o vies de captar-lo. 
• Poder detectar les dificultats de l'alumne a l'hora de buscar el seu procés d'aprenentatge i a l'hora de poder demostrar-ho per escrit o oralment. 
• Oferir un ventall de possibilitats per buscar els camins que portin a un aprenentatge individual.
• Aprendre a viure en un col·lectiu generant relacions d'empatia i construint vies d'assertivitat vers els altres. (educació emocional) 

 Malauradament, seguiré corregint exàmens, expressions escrites... però amb el dubte de qui els serveix d'alguna cosa als meus alumnes de deu anys saber que és un adverbi, conèixer que és la serralada transversal....