Nostàlgia i enveja!

BY joan IN No comments

En Serrat és un dels meus referents musicals, no només perquè la seva música em transporta a la meva infància al niu familiar, sinó perquè a les seves lletres hi reconec vivències personals, o conegudes, i em permet transportar-me a llocs i sentir emocions mitjançant la seva melodia.

En sé moltes de cançons unes m'han servit per conèixer com devia ser la joventut dels meus pares, d'altres per reconèixer sentiments d'amors perduts o rebutjats, però no fa gaire hi vaig trobar una cançó encara desconeguda per mi:

Cançó per la meva mestra, aquella dona ara gran que passats als anys encara perdura en els records del cantautor, quina sana enveja pensar que un dia en un futur, algun dels meus alumnes encara guardi un somriure al recordar aquell vell mestre, que senzillament tal i com diu la lletra:
...hi neixi sempre aquella pau que feia un xic més dolça l'escola...


Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada