Sopars

BY joan IN No comments

Una de les experiències que et porta el Nadal, es que comparteixes taula i conversa amb gent allunyada del teu entorn laboral.
Els que tenim “la sort” de tenir nens petits, no gaudim de moltes possibilitats de fer sopars o dinars on el tema de conversa no sigui com estan els nens, o encara millor, no gaudim l'oportunitat d'establir gaire conversa ja que la majoria del temps estem o donant dinars o intentant que els altres dinin amb una mica de tranquil·litat.
Aquest Nadal he pogut gaudir d'espais de sobretaula que els darrers quatre anys havien desaparegut: I la veritat és que per les persones que ens costa desconnectar-nos del món educatiu són molt profitosos.
Per què? Doncs perquè escoltes raonaments, posicionaments, punts de vista diversos sobre el món educatiu, que molts cops pel simple fet d'estar a dins ho veus de diferent manera o no hi penses, o simplement et costa creure que algú pensi d'una forma diferent d'uns conceptes o formes de fer que la teva lògica els veu claríssims.

I és en aquests raonaments d'alguns pares que et qüestiones moltes coses del teu entorn laboral: escoltes en primera persona les preocupacions que com a pares tenen els teus amics ( et dones conte de com ens fem grans...) , uns pares que si que és cert, que els seus fills tenen altres escoles o altres docents, no deixen de ser pares que et veuen a tu, no com el mestre del seu fill i això dóna un plus de sinceritat a les seves paraules.


Quina conclusió he tret? Molt senzill, no existeix el mestre ideal per cap pare, ni l'escola ideal, això si, a l'igual que de futbol, tothom té molta idea d'educació, és a dir tothom podria fer-ho millor que el Tata i que vosaltres mestres.

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario