Una de les experiències que et porta
el Nadal, es que comparteixes taula i conversa amb gent allunyada del
teu entorn laboral.
Els que tenim “la sort” de tenir
nens petits, no gaudim de moltes possibilitats de fer sopars o dinars
on el tema de conversa no sigui com estan els nens, o encara millor,
no gaudim l'oportunitat d'establir gaire conversa ja que la majoria
del temps estem o donant dinars o intentant que els altres dinin amb
una mica de tranquil·litat.
Aquest Nadal he pogut gaudir d'espais
de sobretaula que els darrers quatre anys havien desaparegut: I la
veritat és que per les persones que ens costa desconnectar-nos del
món educatiu són molt profitosos.
Per què? Doncs perquè escoltes
raonaments, posicionaments, punts de vista diversos sobre el món
educatiu, que molts cops pel simple fet d'estar a dins ho veus de
diferent manera o no hi penses, o simplement et costa creure que
algú pensi d'una forma diferent d'uns conceptes o formes de fer que
la teva lògica els veu claríssims.
I és en aquests raonaments d'alguns
pares que et qüestiones moltes coses del teu entorn laboral:
escoltes en primera persona les preocupacions que com a pares tenen
els teus amics ( et dones conte de com ens fem grans...) , uns pares
que si que és cert, que els seus fills tenen altres escoles o altres
docents, no deixen de ser pares que et veuen a tu, no com el mestre
del seu fill i això dóna un plus de sinceritat a les seves
paraules.
Quina conclusió he tret? Molt senzill,
no existeix el mestre ideal per cap pare, ni l'escola ideal, això
si, a l'igual que de futbol, tothom té molta idea d'educació, és a
dir tothom podria fer-ho millor que el Tata i que vosaltres mestres.
0 comentarios:
Publicar un comentario