Estimat cole: Jo ho llegueixo al facebook ,tu m'ho dius en paper....
Per què no ens entenem?
Us imagineu que per poder saber el que passa a
l’altre punta del món haguéssiu d’esperar
tot un dia sencer?
Us imagineu que per poder parlar amb l’amic
amiga, xicot xicota, pares etc haguéssiu
d’esperar amb nervis aquella carta a la bústia de casa?
Us imagineu que per poder veure el vostre
estimat/a que viu lluny haguéssiu d’esperar la seva visita?
Oi que costa d’imaginar? Avui en dia, gràcies
a les xarxes socials la informació corre a l’instant i és
instantània, gràcies a les xarxes socials podem parlar, escriure i veure
a aquelles persones que poden estar lluny de casa.
I finalment si us plau feu-vos aquesta
pregunta: D’on rebem més comunicacions, de la bústia de correu de sota a casa o
del correu electrònic.
Si la vostra resposta és la primera no segui
llegint aquesta entrada....
Però si heu respòs la segona i esteu d’acord
amb que les xarxes socials no són futur sinó són present de la societat del
segle XXI, llavors jo em pregunto...
Per què moltes escoles encara es resisteixen a fer servir les xarxes
socials per comunicar les seves
sortides, les seves informacions, les seves activitats? en fi, perquè costa
trobar aquelles escoles que fan servir
eines plenament del segle XXI per comunicar-se amb les famílies?
Per què moltes direccions d’escoles o molts
mestres es queixen de que les famílies no llegeixen els seus comunicats amb
paper? Però encara fan servir el mateix mitjà de comunicació que fa 100 anys?
I finalment,
perquè ens resistim els mestres i les escoles a utilitzar eines de comunicació:
Twitter, facebook... que gairebé el 100% de famílies de l’escola fan servir?
Malauradament aquest és un episodi més, de la certesa
que l’escola no avança al mateix temps que la societat.
0 comentarios:
Publicar un comentario