Fa uns dies vaig anar a un taller sobre el PLE.
Com a conclusió podria dir que el meu estat és de
satisfacció al comprovar que el camí en el
desert que vaig emprendre fa un any té dos aspectes positius: per un
costat després de sentir a la ponent m’adono
que no estic sol en aquest caminar, encara que molts cops escoltant alguns
docents o veient certes pràctiques així m’ho sembli, i per altre que vaig pel
camí correcte, malgrat encara em quedi molta travessa per recórrer.
En aquest mateix
taller ens van posar un fragment d’una ponència del gran Jordi Aldell on
diferenciava entre visitants i residents digitals la gent que es connecta a la xarxa, i
ens explicava que la definició de
Prensky sobre natius digitals ja
està un xic desfasada . Els tants serien aquells que es connecten a la xarxa per buscar una informació i ja està, i els residents serien els que cerquen, creen i comparteixen continguts a la xarxa
Aquesta nova
diferencia té molt a veure en la creació d’un Ple, o si ho volen centrar més en
un alumne de primària en la creació d’un portafolis digital.
Actualment si a
un alumne li demanem que busqui informació sobre quelcom, el primer que farà
serà anar a “Sant Google” i buscar pàgines i informació en referència aquell
tema. Com a molt potser fa” un copiar i enganxar” a algun document. Però perquè
realment es produeixi un veritable procés d’aprenentatge caldrà que en primer
lloc el nostre/a alumne/a tingui clar a on anar a buscar concretament la
informació, en un segon moment caldrà que l’alumne sàpiga què és el més
important de tot allò que li demanem i en un tercer moment caldrà que en les
seves pròpies paraules faci de nou una reconstrucció i síntesis de tot el que
ha buscat.
Així, farem més
autèntic el seu aprenentatge, estarem ajudant a fer el “seu PLE” i li donarem
eines per ser competent… és una opció
0 comentarios:
Publicar un comentario