Aquesta reflexió no neix d'una excusa,
no és un tirar pilotes fora però voldria dir que...
Sóc un mestre qualsevol, d'una escola
qualsevol i d'un país molt llunyà de ser pioner en educació. Sóc
un mestre que no va treure un 9 a la selectivitat i tampoc notes
brillants al llarg dels seus estudis, sóc un mestre vulgar dins d'un
món educatiu menys vulgar del que alguns pensen i més evolucionat
del que uns diuen. He treballat més de quinze anys a la mateixa
escola d'un barri modest amb gent amb pocs recursos i la majoria
vinguda d'oceans llunyans.
Ara diuen els experts que la clau per
a millorar l'educació és la formació inicial de professorat, ja
que no es pot fer un “copia, pega” del sistema finlandès almenys
fem alguna cosa com ells (que no diguin) deuen pensar els nostres
polítics. Per això a partir de l'any vinent es farà una prova per
poder accedir a les facultats de magisteri.
Potser encara és aviat per criticar o
felicitar aquesta idea, doncs no se sap en que consistirà la prova,
però més enllà d'això, penso que si pensem que com més “nota”
tinguin els nostres futurs mestres millor serà l'educació crec que
no anem per bon camí.
- Com són els nostres plans de formació del professor novell?...
- Quines eines els donem per posar-se davant d'una classe?...
- Quina educació emocional reben al llarg els quatre anys?...
- Quines noves metodologies ensenyem?...
- Quina formació tenen els formadors dels futurs mestres?
Masses preguntes que potser ja les
ments expertes les estan solucionant, però si no és el cas, amb un
examen més no solucionem el futur de l'educació.
Però el que més ens hauria de
preocupar és la formació ACTUAL dels mestres en actiu, un mestre
com jo, d'una escola qualsevol... pot estar fent la classe com fa 30
anys i què? Qui dia passa any empeny... Molt de temps hem deixat que
els propis mestres siguin prou responsables per estar al dia, per
formar-se, per renovar-se, per innovar... les 30 hores obligatòries
de formació anual deixen molt que desitjar.
Francament, la meva experiència
personal em diu que si això no neix d'un pla de formació seriós,
rigorós, exigent de les autoritats pertinents estarem condemnats a
fiar-nos de la bona voluntat i professionalitat de molts docents però
també els nostres alumnes i els nostres fills poden estar en mans de
cobradors de finals de mes.
0 comentarios:
Publicar un comentario