Abans que els informes Pisa i la nova
llei d'educació del sr Wert ens ho impedeixi, aquesta setmana moltes
escoles hem celebrat el Carnaval.
Per què dic això? Perquè si entre
tots hem d'estar obsessionats en aprovar unes proves externes finals,
hem d'estar pendents de poder salvar: “el orgullo nacional”, hem
de remuntar posicions en el proper informe Pisa o hem de com sigui
reduir el fracàs escolar, potser ja no ens quedarà temps per poder
disfressar-nos uns dies l'any.
Però ja des de sempre he trobat
docents que pensen que això de disfressar-se no ha de ser tasca de
l'escola, que aquí, el que toca es ensenyar uns continguts i que no
hi ha temps per “perdre” en fer ximpleries. Com a molt aquests
docents inverteixen temps de l'hora de plàstica (amb la nova llei
encara menys hores) per fer una disfressa per complir l'expedient...
per altre banda tampoc entenc els docents que no es disfressen
excusant-se en la vergonya o en la possible pèrdua d'autoritat. Som
mirall pels nostres alumnes, fent això, els hi estem dient sense
dir-ho que a nosaltres no ens va això que ells fan o que la societat
fa.
Però el problema rau, en entendre el
Carnestoltes com una pèrdua de temps o en una ximpleria.
Personalment penso que tota festa tradicional té una importància
significativa dins de l'escola. M'indigna els que pensen que una
festa així no entra a dins de l'escola: la festa, la diversió, el
fer de qui no sóc, és una manera educativa d'aprendre. Del joc, de
la diversió es poden extraure molts aprenentatges i fer-los més
significatius pels alumnes. Si l'escola, o la mestre d'aula o d'una
assignatura en concret no es pot permetre durant una setmana a l'any a portar un dia la roba al revés o corbata o.... perquè això
trastoca la seva programació o perquè els alumnes estan molt
nerviosos i no treballen és que aquesta escola o aquest mestre no
acaba d'entendre que el que té a l'aula són nens i nenes i no
robots.
Perquè allunyant el carnestoltes o
reduint-lo a una celebració residual estarem allunyant l'escola
una mica més de la societat i aquesta no és la manera...
0 comentarios:
Publicar un comentario