La solidaritat a l'escola

La solidaritat, és un dels valors que penso que és essencial en la vida d'una persona. Penso que la solidaritat s'educa, primer a la família i després a l'escola.

Ser solidari implica saber empatitzar amb el qui pateix, significa saber posar-se a la pell de l'altre i un cop ets capaç de viure la seva mancança, llavors ets incapaç de restar impassible. I aquesta incapacitat et porta a fer accions altruistes que són un bé per la societat.

Molts cops diem que els infants són egoistes, individualistes... jo no hi estic d'acord. La meva experiència em diu que són més solidaris que qualsevol adult, el problema radica que la societat no els ho posa fàcil i poc a poc el seu cor es va endurin.

La solidaritat es viu dia a dia a l'escola: el somriure del bon dia, la mà al qui cau al pati, el bolígraf compartit amb el qui se l'ha deixat, el tros d'entrepà del qui ja no té gana amb el qui avui no té menjar, donar un cop de mà a qui no entén l'exercici...

Us heu fitxat com aquestes accions, passen de llarg? Que no les ressaltem com a tals? Si fem un símil amb les notícies dels diaris trobarem que al dia a dia de l'escola són més “noticiables”: el nen que pega a l'altre, l'insult amb veu alta, la falta de deures, la manca d'estudi... totes aquestes accions que passen també en un dia a dia de l'escola resten importància a les dites al principi. 

Són més importants?

M'agrada treballar la solidaritat a l'escola ( o més ben dit viure la solidaritat), m'agrada ressaltar les “bones notícies solidàries” perquè estic convençut que la solidaritat és un valor que engloba moltes altres valors i que a través de la solidaritat aconseguirem tenir persones en un futur més bones.