fer la mona

No és el mateix fer el mono que ser un mono, o fer riure que ser un payaso... 
     En l'entrada anterior feia referència al que milloraria l'educació dels alumnes de primària si l'aprenentatge dels nostres alumnes de primària l' acostéssim a la manera de fer o plantejar les classes de l'educació infantil.
    A petits glops, de petites maneres o en petites dosis intento incorporar a les meves classes aquesta manera de fer experimental i vivencial, fent recordar al alumne que no deixa de ser un nen o una nena de deu anys, malgrat molts cops des de diferents àmbits. Escola, família i societat fem el possible perquè no ho sigui...
        L'últim dia del trimestre vam convertir la classe amb un taller de cuina creativa, (penso que la cuina hauria d'estar més integrada a l'escola): els alumnes van haver de crear una mona de Pasqua amb els ingredients que ells mateixos van portar.
       Amb un treball previ, cada grup de sis cuiners va dissenyar en paper, la seva mona, van pensar quins ingredients podrien posar a sobre, que podia portar cadascú i van presentar un projecte en forma de dibuix.
        El dia assenyalat hi havia un ambient de nervis i d'emoció,va ser la primera vegada en tot el curs en que tothom va complir amb el seu compromís de portar el que tenia encarregat: xuxeries,plomes, pollets,crema de xocolata...
        Cada grup doncs, tenia un pa de pessic i a sobre d'ell tenia que ferla seva mona, la seva creació. El resultat va ser fantàstic: treball en grup, riures, compromís, satisfacció per la feina feta i finalment compartir-la amb altres nens i mestres de l'escola.
      Aquesta experiència personalment penso que va més enllà de la dificultat de l'activitat (més aviat senzilla)  crec que pot esdevenir important per diferents raons que intentaré explicar:
     En primer lloc convertir la classe en un espai d'experiències: explicar la tradició de la mona fent una redacció i un dibuix pot estar bé però té poc de significatiu per un nen.
     En segon lloc fer una tasca on el resultat final sigui fruit de tots té un gran valor sobretot per aquells alumnes en menys habilitats socials.
     En tercer lloc convertir la classe en un espai d'alegria és bàsic, els alumnes no poden relacionar de cap manera escola amb avorriment...
     I finalment convertir la classe en un espai de festa de tant en tant és essencial: si a casa nostra hi ha moments on el menjar, la música, les rialles, els balls formen part de la vida familiar, penso que és normal que en un espai físic on els nens i nenes passen moltes hores del dia, de l'any, de la vida també tingui moments i espais per això...

 Per això de tan en tan convé deixar-se anar i fer la mona o el mono...