Sonriures a l'entrar a l'escola

BY joan IN No comments

Aquestes darreres setmanes he estat obrint la porta de l'escola: és curiós com perceps moltes coses des d'aquesta perspectiva privilegiada de porter i aquesta visió donaria per més de tres o quatre entrades del bloc. Però la que més m'ha captivat és l'alegria ,l'eufòria, la passió en que cada dia els nens de quatre o cinc anys entren a l'escola, aquest entusiasme d'entrar per la porta va disminuint en la mateixa proporció que els alumnes augmenten en edat i alçada. 

     Cada vegada estic més convençut que els resultats dels aprenentatges a l'educació primària millorarien si aquests estiguessin més aprop de la manera d'ensenyar de l'educació infantil. La vivència, l'experiència, el joc, la música, l'art... són maneres d'acostar els continguts als alumnes que a mida que aquests van creixent els anem abandonant poc a poc, per tenir la falsa certesa que com els nens i nenes es van fent grans han d'aprendre com a nens/es grans, i penso que aquí està a l'error. 

     Ens queixem sovint que la societat cada vegada està fent que l'adolescència estigui més aprop dels deu anys que dels catorze, ens lamenten que els alumnes coneguin més els protagonistes de les sèries de TV que no pas els dels llibres de la biblioteca, tots són queixes i mirades melancòliques vers anys enrere... però a l'escola també col·laborarem a fer les nostres classes de manera “magistral” de fer silencis d'adults, de prioritzar continguts, d'acabar llibres de text, d'una manera més o menys explícita som còmplices d'aquest fer-se gran. 

    Per això jo reclamo revolucionar l'educació, de fer més teatre, més vivència, eliminar la monotonia dels llibres de text, moure els elements rígids de l'aula, fer classe al pati, al passadís, al parc, treure continguts i buscar el gust per aprendre...

   En definitiva recuperar en els alumnes de 10 anys els somriures il·lusionats dels nens de p5 vers l'aprenentatge, somriure que a mida que creixen i passen cursos van perdent en les seves cares quan estan a la classe. 

   Perquè les ganes d'aprendre, la curiositat d'un nen o nena, d'un adult mai és perd, però potser entre uns i altres fem números perquè es vagi perdent.

0 comentarios:

Publicar un comentario