Al món, immers en una globalització que provoca un repartiment desigual i on, per tant, les singularitats
esdevenen factors d'exclusió , hi ha més de 1.000 milions de persones
-que representen prop del 15% de la població- que viuen amb algun tipus de singularitat (discapacitat), i hi ha
una estreta correlació entre pobresa i discapacitat.
D'aquestes, prop de 93 milions són nens i nenes. La majoria
viuen en països en desenvolupament i representen la tercera part dels infants del món que no estan
escolaritzats.
D’aquests, els que si que van a l'escola tenen menys probabilitats de completar els estudis.
La taxa mundial d'alfabetització de persones adultes amb discapacitat és només del 3% i, en el cas de les
dones, es redueix a l'1 %. La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat reconeix que les
dones i les nenes amb discapacitat solen estar exposades a un risc més gran, dins i fora de la llar, de violència,
lesions o abús, abandonament o tracte negligent, maltractament o explotació.
Però, a més, hem de ser conscients que al llarg de la vida tothom pot passar per èpoques en què tingui
capacitats limitades temporalment o de manera permanent.
L'educació inclusiva es basa en el dret de tot l'alumnat a rebre una educació de qualitat que satisfaci les seves
necessitats bàsiques d'aprenentatge i enriqueixi les seves vides. En prestar especial atenció als grups més
vulnerables, l'educació integradora i de qualitat procura desenvolupar tot el potencial de cada persona. L’objectiu
final és eliminar totes les modalitats de discriminació i fomentar la cohesió .
(Fragment extret de la setmana mundial per l'educació que amb lema Sumem capacitats! vol fer una crida a l'educació inclusiva)
Amb la nova llei Wert veurem on queden tots aquests nens i nenes...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario