En una de les entrades anteriors feia una reflexió en veu alta sobre la importància que devien tenir dins el procés de formació del nou professorat les pràctiques a les escoles. Unes pràctiques que actualment penso que no estan prou cuidades ni per les universitats (principalment) ni tampoc pels centres que acullen alumnes de pràctiques.
Avui, voldria fer una reflexió sobre el paper que hauria de jugar l'escola on l'alumne “cau” a fer les pràctiques, actualment les escoles són les que demanen si volen acollir alumnat en formació, fins aquí correcte, però jo em pregunto si existeix algun criteri per seleccionar si una escola és o no bona perquè l'alumne faci el seu pràcticum.
La solució més fàcil seria dir, que com l'alumne ha d'estar preparat per qualsevol escola i alumnat que es pugui trobar quan faci de mestre, qualsevol escola és acta per ser-ho.
Si el criteri és que l'alumne estigui a gust, serviria escoltar les valoracions que fan els alumnes en acabar els períodes per saber si aquella escola és o no vàlida.
De criteris poden haver varis, desconec quins són, o en què es basen, però personalment penso que no totes les escoles poden ser acollidores d'alumnes de pràctiques, ja que la seva responsabilitat, en certa manera, pot ser important i, en certa manera, decisiva en el futur docent.
Una escola acollidora de pràctiques hauria de ser aquella que ofereixi espais on el futur professor/a reflexioni sobre l'experiència d'educar, que comparteixi vivències amb antics professors, on l'alumne practicant tingui l'opció real de qüestionar al mestre i el mestre tingui la capacitat de raonar les seves actuacions, una escola on ni l'alumne per ser jove no sàpiga res, ni el mestre per tenir experiència ho sàpiga tot. Una escola hauria de tenir docents entusiastes, que innovin, que es preocupin per estar al dia, que visquin la seva professió com a una autèntica renovació, que siguin entusiastes i encomanin aquest entusiasme als futurs docents...
Tot això seria molt bonic, però jo em pregunto si potser és millor que els futurs docents descobreixin l'autèntica realitat de moltes escoles: mestres cremats, mestres desil·lusionats, mestres fars de ser illes dins de rius, mestres arrelats al passat... potser si descobreixen aquesta realitat tenim la possibilitat de que vulguin revolucionar tot això, de que obrin finestres a aires de renovació i tota l'educació millori, alhora però, correm al risc de crear nous mestres que copiïn aquestes escoles que han trobat i ens trobem en una espiral.
El debat en qüestió seria decidir quins criteris s'utilitzen en l'elecció per part de les universitats, i si d'aquests criteris no seria bo buscar escoles on els alumnes de pràctiques tinguin veritables opcions d'aprendre.
Així doncs, des d'aquest modest espai, torno a reclamar la figura d'un mestre a cada escola que vetlli pels alumnes de pràctiques, que disposi d'hores per establir diàlegs amb ells i que segueixi formant en aquells aspectes que només des de l'escola es poden ensenyar.
0 comentarios:
Publicar un comentario