Abans de començar a llegir aquesta
senzilla reflexió vull advertir-te fidel o nou lector, que el que
llegiràs a continuació pot semblar a primera vista una contradicció
a la línia que he intentat mantenir al llarg d'aquest any de vida
del bloc.
Si en els últims escrits llançava la
idea de que hem de saber treure dels nostres alumnes els seus
talents, les seves ganes d'aprendre i en moltes de les meves
reflexions, he procurat transmetre que és necessària una revolució
dins del món educatiu.
Sota el lema: No podem educar o
ensenyar a alumnes del segle XXI com a mestres del segle XX, he
procurat transmetre aquelles idees que llegint o escoltant de molts
innovadors metodològics, o molts pedagogs visionaris van dient o
propagant:
Noves tecnologies, noves metodologies,
nous rols de mestre-alumne, noves distribucions de l'aula,
aprenentatge real i vivencial, sortir de l'escola, entrar famílies a
l'escola etc etc han estat pinzellades d'algunes de les entrades
d'aquest bloc.
Doncs avui em permetreu la llicencia de
tirar tot això a les escombraries i dir que tan és que no val per
res tot això...
Sé que alguns em tiraran pedres, que
em retiraran el carnet d'optimista, que els amants del jo ja t'ho
deia em rebran amb els braços oberts, que els “guais” em diran
que sempre hi ha esperança i que segur que no trobo la tecla
correcte... però és que avui us haig de dir que no sóc superman,
no tinc superpoders i malauradament no totes les històries de la
vida real acaben bé.
En definitiva, hi ha grups d'alumnes,
amb uns rols tan marcats, amb una passivitat encomanadissa, amb una
desídia permanent, amb unes manques d'habilitats socials que fan
molt difícil treballar amb ells, i no em refereixo a grups moguts,
grups amb problemes de disciplina, sinó grups que per molt que facis
les coses d'una manera o altre, sempre et donen la volta, grups que
aconsegueixen el que ben poques vegades aconsegueixen, que no
tinguis ganes de ser mestre del segle XXI, sinó que t'entrin ganes
de pizarra, libro y cuaderno.
Tranquils però, estic convençut que
això té remei. I de ben segur que trobaré molt aviat la solució,
si més no el 20 de juny segur.
0 comentarios:
Publicar un comentario