Fer anys mai m'ha semblat motiu per fer
festa grossa, ni per rebre reconeixements ni felicitacions
exagerades, penso que les festes, les celebracions, els homenatges
etc, un les ha de rebre quan fa quelcom que s'ho mereix, així doncs
fer anys per a mi no és cap mèrit, simplement els fas perquè ets
viu i perquè han passat 365 dies més des de que vas néixer.
Fer anys hauria de ser un reconeixement
per qui t'ha vist créixer, qui t'ha vist patir, qui ha patit per tu,
qui t'ha ajudat a arribar fins aquí: Pares, dona, germans...
persones que han estat elements bàsics perquè any rere any bufis
espelmes una vegada l'any.
Però el que es del tot cert, és que
cada any en tens un més, tens un any més d'experiència viscuda, i
ara al sumar una unitat als quaranta, toca fer una ullada al passat
però sobretot donar una abraçada al futur que m'espera.
Un futur amb molts objectius familiars,
laborals i personals, amb aquest ordre de prioritat, però amb una
importància tots tres gran: veure els fills créixer de la mà de
la meva dona, veure uns pares fer-se grans però vivim plenament.
Seguir amb una consciència laboral que m'ha donat la maduresa de
fer-se gran i uns objectius personals que passen per poder seguir
vinculat a l'esport. I la veritable felicitat passa per aixecar-te
cada matí tenint clar aquests objectius i saber que has de fer per
ells,
Sentir-se viu, sentir que la vida és
una i que et regala dies bons i dies menys bons, però que en els
fons encara que em costi dir-ho: la vida, la meva vida, la vida un
any més i ja en són 41, és un regal.
0 comentarios:
Publicar un comentario