Un any més i ja en son 41

BY joan IN No comments

Fer anys mai m'ha semblat motiu per fer festa grossa, ni per rebre reconeixements ni felicitacions exagerades, penso que les festes, les celebracions, els homenatges etc, un les ha de rebre quan fa quelcom que s'ho mereix, així doncs fer anys per a mi no és cap mèrit, simplement els fas perquè ets viu i perquè han passat 365 dies més des de que vas néixer.
Fer anys hauria de ser un reconeixement per qui t'ha vist créixer, qui t'ha vist patir, qui ha patit per tu, qui t'ha ajudat a arribar fins aquí: Pares, dona, germans... persones que han estat elements bàsics perquè any rere any bufis espelmes una vegada l'any.

Però el que es del tot cert, és que cada any en tens un més, tens un any més d'experiència viscuda, i ara al sumar una unitat als quaranta, toca fer una ullada al passat però sobretot donar una abraçada al futur que m'espera.
Un futur amb molts objectius familiars, laborals i personals, amb aquest ordre de prioritat, però amb una importància tots tres gran: veure els fills créixer de la mà de la meva dona, veure uns pares fer-se grans però vivim plenament. Seguir amb una consciència laboral que m'ha donat la maduresa de fer-se gran i uns objectius personals que passen per poder seguir vinculat a l'esport. I la veritable felicitat passa per aixecar-te cada matí tenint clar aquests objectius i saber que has de fer per ells,


Sentir-se viu, sentir que la vida és una i que et regala dies bons i dies menys bons, però que en els fons encara que em costi dir-ho: la vida, la meva vida, la vida un any més i ja en són 41, és un regal.

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario