Responsabilitat emocional

BY joan No comments

L'educació o competència emocional a les escoles hauria de ser de caràcter obligatori diuen alguns analistes i grans pedagogs....això és una tasca que han de fer les famílies diuen uns altres... les emocions s'eduquen, s'aprenen.... l'escola cada vegada se li carrega més responsabilitats...

Debats com aquest, amb aquests arguments o d'altres, són molt recurrents avui en dia. Prendre postura en un o altre sentit té la seva complicació. Evidentment penso que la primera escola és la família, que per molt que a l'escola ensenyem uns valors, unes vivències o unes emocions, si a la família es viuen o s'ensenyen unes diferents o fins i tot contraries el nen o nena davant aquesta lluita “interna” triarà la família. Però el fet, es que no es tracta de triar, és tracta de caminar en el mateix sentit, per això si que penso que és important que l'escola eduqui en emocions, perquè actualment moltes famílies viuen en la foscor i necessiten algú que els faci servir de llanterna per a veure-hi.

Malgrat que la família sigui el nucli de l'aprenentatge emocional, l'escola té un clar paper en aquesta competència: si que s'han d'ensenyar les emocions a l'escola, si que cal ensenyar a ser positius, si que cal ensenyar a veure en la foscor i si que cal ensenyar a viure en positiu, si que cal ensenyar a triar persones optimistes, si que cal a educar en l'alegria...

 Per això, val molt la pena escoltar a Patrícia Ramírez, una autèntica crak! Sis minuts per no deixar d'aprendre en cap d'ells.

 

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario