Els nens fan el que veuen

Parlo de fa uns 33 anys, a la meva “agenda escolar” de l'escola concertada on anava, els primers fulls eren un resum d'ideari de la congregació, pregàries, cançons, etc etc, entre aquests fulls, recordo que també hi havia un espai de recomanacions als pares vers l'educació dels seus fills i una de les frases que més recordo, no sé si perquè ja m'impactava o perquè algú me la va repetir molts cops: “Los primeros educadores son los padres” i crec (això ja no ho tinc del tot segur) que segueix la cita amb allò de: “ y estos delegan en la escuela para que siga su formación...”

En resum, que ja fa anys que tinc clar que els primers educadors són els pares, i des de fa divuit anys que sóc mestre que ho tinc claríssim, els valors que com a mestres amb el nostre exemple donem als nostres alumnes sovint cauen en l'oblit si a casa són completament diferents. Malgrat això i malgrat que molts cops som conscients no per això hem de caure en el desànim i en el “no hi ha res a fer”.

Ara que ve l'estiu, ara que l'escola tanca portes i l'espai familiar queda com a màxim i únic protagonista de l'educació dels nens i nenes, seria bo que els pares ( i com a pare en prenc nota) no perdéssim de vista que els nostres actes, que les nostres accions, que les nostres paraules són totalment permeables a la consciència i a l'educació dels infants. I si no us queda clar, aquest vídeo és del tot clarificador, no us sembla?