Juguem a imaginar demà?

 I si ara que comença el nou curs, ens proposessin de fer aquesta l'experiència que surt en el vídeo?
En aquesta projecció, a un grup de mestres els proposen d'escriure's una carta a ells mateixos el primer dia  que van començar a treballar a l'escola. Les reflexions són molt diverses i penso que algunes anirien per la direcció que molts dels mestres que conec escriurien

Però i si fer-ho?????? Juguem a imaginar:

Imaginen que demà, el primer dia de curs, enlloc d'abraçar als companys, lamentar-se de les vacances acabades, contar els dies que falten pel primer pont, sentir aquell company que ha viatjat o aquell que s'ha quedat a casa, escoltar les directrius del director mentre el teu cervell es desplaça cap a les muntanyes.... enlloc de tot això...a l' entrar a la feina ens trobem sols en un passadís de l'escola, amb les parets buides preparades a ser decorades amb murals, dibuixos.... (però ara terriblement buides i “netes”) i enmig del passadís esterilitzat de virus i mocs ens trobem una cadira, una taula i a sobre d'aquesta un paper un llapis i una nota. Aquest nota senzillament diu: Què t'escriuries a tu, ara que comença el curs?....

Aquest curs que ara comença, serà el meu 19è primer dia de curs, i jo em pregunto que li escriuria al Joan d'aquella edat? Si em trobés un paper amb aquesta proposta? què queda d'aquell mestre amb 22 anys? Quins desitjos tenia? Què esperava de la feina de mestre? Que li diria jo, després de tots aquests anys d'experiència? Quines recomanacions li faria? Quins errors a evitar? Cap on dirigir-se per encertar amb les seves decisions?

Tot un repte fer-ho, però un repte necessari, molt més important que noves lleis educatives, nous pla pedagògics o noves metodologies innovadores o eines TAC.... perquè en definitiva, tots som persones carregades d'emocions i estats d'ànim, i penso que necessitem aturar-nos i reflexionar cap on ha nat i cap on va la nostra vocació i feina d'educador o mestre.