Crónica de la reunió de Pares

BY joan IN , , 6 comments

Després de dos dies d’haver tingut la reunió de pares i prèviament haver escrit dues entrades sobre aquest tema, potser ara toca buidar les meves sensacions en el bloc després de fer-la.
     Abans de començar dues dades numèriques i fora de tota subjectivitat: Primera: Convocats: 24 famílies) Assistents: 17 (tres de les quals pare i mare, i dos famílies que van venir el seus germans com a representants). Segona: Temps de la reunió 1er: 45’ minuts reunió amb la directora on s’explica als assistents les línies pedagògiques de l’escola . 2n: 40’ reunió amb el tutor (jo). Total 85’ escoltant...
      Entrant en el concepte subjectivitat, el primer que em toca dir és que 85’ és una creu per qualssevol persona, més si aquesta persona es pressuposa que ve de treballar, s’aixeca aviat, encara li queda feina a fer, no té els conceptes clars del que se li està explicant i tampoc la motivació suficient per deixar entrar tota aquesta informació al seu cervell. Tot això sumat que penso que el perfil de persones que tenim al nostre centre no encaixa en el tipus de missatge que se l’està donant.
      Tot i això avui, parlaré dels 40’ que vaig tenir l’honor d’estar amb els familiars dels meus alumnes. I dic que és un honor perquè és el primer que els hi dic a ells, un honor que vulguin compartir el seu temps amb mi, un honor que hagin confiat amb l’escola i amb la meva persona per ajudar a créixer els seus fills.
       Enguany com ja deia a les anteriors entrades vaig voler començar la trobada donant un bombó a cada pare i mare (m’encanten les reaccions sorpresa, les cares, les mirades, les trencades de gel...) un bombó simbolitzant que la vida malgrat tot és dolça, que els nostres fills tenen molta sort de tenir uns pares i mares com ells (autoestima), un bombó que vol simbolitzar el gest que un amfitrió fa quan algú ve a casa seva ( que l’escola els faci senti com a casa...) en fi, crec que el gest va ajudar a trencar el gel, i sobretot a aconseguir relaxar i preparar-lo.
     També tenia preparat un altre efecte sorpresa, que només el vaig explicar i no el vaig portar a la pràctica perquè no s’allargués la reunió: vaig repartir un bolígraf i un paper a cada assistent i els hi vaig dir que enlloc de parlar jo del que tenia preparat que enguany serien ells els que escriurien el que voldrien que jo expliqués... un rumor creixent es va estendre per tota la classe... finalment els vaig dir que era broma, però que no descartava que un altre any fos així...
       Després d’aquesta introducció un xic “diferent” vaig presentar el senzill muntatge del “prezi” que havia preparat , en el que comparava el curs escolar com la pujada a una muntanya, amb dos objectius clars que m’interessava que els assistents acabessin conscienciats:
       el primer era que els camins diferents que es podem trobar en una muntanya dificulten el nostre camí, igual pot passar als nostres alumnes si durant l’any ells perceben que escola, família i societat van per camins diferents.
      I també volia presentar els projectes nous, diferents, que als seus fills prendrien part aquest curs, amb quina intenció? Doncs que prenguessin consciència que el seu suport era important i també que entenguessin que els autèntics protagonistes de l’educació dels seus fills no eren ni els mestres, ni els pares ni els llibres sinó els propis alumnes, que ells eren els que tenien que construir l’aprenentatge, que els continguts deixaven de ser el principal ja que al segle XXI el “sr Google” ja s’encarrega d’això.
   També, vaig encoratjar-los a participar d’aquest aprenentatge, a fer de suport en els moments durs de la pujada , a ser conscients que no tots tenim el mateix ritme a les cames i que tothom necessita temps diferents (això també ho haurien d’aplicar certs mestres)
    Finalment vaig repartir el full que els tutors de cicle superior preparem per a la reunió, en ell posem uns consells o recomanacions i també un seguit d’informacions pràctiques: agenda, xandall, autoritzacions etc etc..per acabar dient el que ja fa anys que dic: que en un col•lectiu de persones: Parella, família, veïns, companys de feina, amics... sempre hi ha conflictes ja que formen part de l’ADN de la persona, per això en un grup de 24 alumnes sempre en sorgiran, la nostra feina com a adults es saber-los gestionar amb coherència i la màxima objectivitat.
    El torn de preguntes i dubtes com cada any va ser silenci total, entenc que tothom tenia ganes de marxar... el cert és que també com cada any alguns pares van aprofitar per comentar-me en primera persona alguna particularitat del seu fill o filla.

Quines sensació tinc ara? Doncs la de sempre, que tant de bo tinguéssim més trobades, tant de bo aquestes trobades no fossin unidireccionals, tant de bo trobéssim fórmules per implicar a les famílies, tant de bo obríssim més la porta de l’escola ( físicament i virtualment) tant de bo deixéssim de viure en mons diferents...tant de bo...

Reacciones:

6 comentarios:

  1. 1. Tenir més trobades...
    2. Que les trobades facilitin la participació...
    3. Assajar diferents fórmules per animar a les famílies a implicar-se...
    4. Obrir més les portes...
    Em sembla un excel·lent programa per a qualsevol escola!!!
    Genial i per a mi clau,el teu últim desig: deixar de viure a mons diferents...
    Molts ànims !

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. molt ben sintetitzats els quatre punts, queda clar el que volia expressar, i tens tota la raó, l'escola no pot viure al segle XX encara!

      Eliminar
  2. M'encanta la forma de començar entregant un bombó per fer més dolça la tortura que els espera...

    A mi cada any em passa el mateix... 45 minuts parlant i quan preguntes si hi ha preguntes, riuen ... volen marxar.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ja, ja,ja... tens raó, però el bombó també era per endolcir l'estada... hauríem de formular les reunions per convertit-les en converses i no monòlegs, però és molt difícil

      Eliminar
  3. Hola Joan! Molt bona feina! Nosaltres, tot i treballar amb alumnat adult, donem també molta importància a les xerrades informatives d'inici de curs. Creiem que és un bon moment per mostrar les claus del curs però també tots aquells aspectes en els quals ens diferenciem com a centre. Crec que et copiarem algunes idees... ;-) Salutacions!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Em costa ubicar les vostres xerrades sota la perspectiva que tinc de les nostres, però si que penso que són moments claus per informar del que volem aconseguir i el camí que volem agafar, i també estaria bé trobar mecanismes perquè els presents a la reunió tinguessin veu per a dir la seva.
      Gràcies pel suport!

      Eliminar