Reunió de pares II PART

M’avorreix sobiranament…
Cada any diuen el mateix…
 Per dir això ja ens ho podien donar en un paper….
   
       Aquestes expressions si tinguéssim el poder d’entrar en la ment de molts dels pares i mares que venen a les reunions de començament de curs potser les escoltaríem en molts d’ells. Què podem fer per intentar canviar aquestes frases per d’altres més gratificants? Com ara:
Ha estat un moment força distret i profitós… 
Ara sé realment que s’espera de mi com a pare o mare… 
Segur que entre l’escola i nosaltres tirarem endavant amb el meu fill… 
El segle XXI també ha entrat a l’escola… 

   Tal com procurava explicar en l’entrada anterior, hem de tenir ben clar si realment interessa que vinguin els pares i mares, si de veritat trobem essencial que comparteixin amb nosaltres part del seu temps. La meva resposta és un SI profund, per això penso que tots els esforços que fem per preparar la reunió i cuidar l’espai són essencials i necessaris per intentar aconseguir l’èxit desitjat.
    Primer de tot crec que s’ha de començar pels mateixos alumnes, em sembla molt fred donar un full una setmana abans amb l’horari de les reunions i ja està. Cal que el tutor dia a dia, aprofitant moments oportuns, parli amb els seus alumnes per donar motius de pes del perquè els seus pares han de venir. Penso que és bàsic que el mateix alumne impliqui a les famílies a què vinguin a la reunió: sabreu el que faig al cole, us explicaran quins projectes nous farem enguany, quines sortides farem, que volen que feu vosaltres… Aquestes preguntes i d’altres ( i que necessari és, que a les escoles ensenyem, més enllà de continguts molts cops inútils, a fer-se preguntes a ser crítics, a reflexionar…) poden ajudar a engegar el mecanisme de la motivació amb els alumnes que de ben segur serà traslladat als pares i mares. Una frase motivadora penjada al suro de la classe, a la porta d’entrada, a la pissarra… tot recordant el dia i l’hora, o els dies que falten poden ser maneres de preparar-ho.

   Preparar la reunió: Separar el blat de la palla: tenim un moment preciós per compartir amb les famílies. El seu temps és molt valuós igual que el nostre, així que cal destriar el que de veritat volem que escoltin els pares i mares i el que potser amb un full d’informació en tenen prou: Normes, sortides, xandalls, quotes… tots aquests aspectes més “burocràtics” que cal que coneguin els pares dels nostres alumnes cal donar-ls però no crec que s’hagi de “perdre” temps justificant i explicant aquests punts. Què podem explicar? Cada curs, cada edat és diferent, en el meu cas tinc clar que busco la implicació dels pares i mares en l’aprenentatge dels seus fills, busco un tot comú, cerco que l’alumne creixi i cerqui el seu aprenentatge de la mà de l’escola per una banda i de la mà de la família per altre. És per això que en les meves reunions explico tot allò que fa referencia a la manera d’ensenyar, en fer dels alumnes els autèntics protagonistes del seu aprenentatge, donar eines perquè a casa aquest camí que iniciem a l’escola tingui continuïtat. En unes paraules: demano complicitat, demano seguiment, demano cooperació, demano ajuda, demano suport. I aquests “demanars” també tenen una doble direcció, ja que si hom ,té la necessitat de demanar, també ha d’estar disposat a “donar”. Donar complicitat, ajuda, suport… si s’aconsegueix això (objectiu ambiciós i complicat) realment tindrem molt de guanyat.

  L'ambient: Penso que les persones que venen a una reunió han de sentir-se com a casa: No pot ser que obrir les portes de l’aula es converteixi per alguns pares i mares com quan “Indiana Jones” descobria tresors amagats de l’antiguitat, és a dir, que sembli que estiguin trepitjant un espai protegit, cal fer d’aquest espai un espai on tothom es senti bé. Per això no estaria de més, que preparéssim l’espai els dies i les hores prèvies a la trobada: la disposició de les taules, les parets, els rètols…

 I per què no un detall de benvinguda? Enguany he decidit posar a sobre de les taules un bombó com a detall de benvinguda i aprofitant el bombó començar la reunió amb una metàfora sobre el gust de viure, el gust d’aprendre i el gust de fer-se grans… en definitiva cercar el gust i les ganes de venir a l’escola.

Un dels meus futurs somnis és començar la reunió de pares preguntant que els agradaria que els expliqués, deixar que siguin ells els que ens facin el guió de la reunió. Cal dir que és un experiment arriscat, i que la idiosincràsia de les famílies de la meva escola dificulta fer aquesta prova, però qui sap si en un futur és podrà fer, tinc el convenciment que ens sorprendrien les respostes i alhora ens ajudarien molt.

Comença el compte enrere, queden dos dies per un altre moment compartit amb les famílies, i tanco els ulls i poso en pràctica l’empatia: Què m’agradaria que m’expliques el tutor dels meus fills? I cerco respostes….