Em carrega

En menys de dos dies he llegit dos articles referits al whashap i a l'escola: http://www.cadenaser.com/tecnologia/articulo/colegios-avisan-cuidado-whatsapp-padres/csrcsrpor/20141003csrcsrtec_1/Tes i una genial, us la recomano, entrada al bloc de Jordi Martí http://www.xarxatic.com/por-que-existen-los-grupos-de-whatsapp-de-padres/ de la qual m'he inspirat per acabar d'escriure una entrada que ja fa dies que la tenia a mig fer.

El col·lectiu de mestres a l'igual que d'altre col·lectius es pot classificar sota diferents i diversos paràmetres. Això de classificar és una costum que ja fa anys que em persegueix i com a manera de reflexió acostumo a fer sense cap més pretensió que l'anàlisi.

Una d'aquestes classificacions podria ser: els mestres que utilitzen les “noves” eines de comunicació, les xarxes socials... per a tot, tan per la seva vida personal com laboral, els mestres que les utilitzen només en el camp del personal però tenen moltes o poques suspicàcies dins d'un entorn escolar, i altres que les critiquen argumentant filosòfics discursos de pèrdua de valors sobre les relacions humanes.

I què voleu que us digui, em carreguen aquests últims:
Em carreguen perquè impregnen els seus comentaris amb un to moral que fan que els que les fem servir sembli que no tinguem valors o no tinguen vida social i només virtual.
Em carrega perquè aprofiten qualsevol notícia sobre l'ús dolent de les xarxes socials per argumentar el bonic, l'idíl·lic i el fantàstic ambient que hi havia a l'escola antigament.
Em carregen perquè tanquen finestres i portes a la relació família escola que tan urgentment s'ha de millorar als nostres centres.
Em carreguen perquè critiquen l'eina sense conèixer-la i sense valorar l'ús positiu que se'n pot treure d'ella.
Em carreguen perquè la seva primera valoració és negativa..."nunca positivo" que dèia aquell...

I sincerament, casualitat o no, aquests mestres  coincideixen amb els  que agafen el seu llibre de text com a eina fonamental i “santo santorum” de la seva tasca diària.
Suposo que és o serà pura casualitat no?