Comentaris

BY joan IN , 1 comment

“De què serveix ensenyar matemàtiques, ensenyar les parts del cos o les diferències entre subjecte i predicat si al final tots ens acabarem matant?”

Aquesta sentencia tan radical, me la fet una àvia avui a la sortida de l’escola. Aquesta frase que, evidentment, tenint en compte el context cultural a on treballo, diríem que està lleugerament modificada (estem en horari de lectura infantil…, ja que l’original deixava anar alguna que altra paraula malsonant) guarda íntima relació amb els fets succeïts a la capital francesa la setmana anterior.

 En un món on la pluralitat cultural està present en moltes ciutats, penso que l’educació és la millor arma per fer créixer nens i nenes emocionalment preparats per ser adults lluitadors i portadors de pau, respecte i comprensió.
No hi ha mentalitat més vulnerable que la d’un infant. Per exemple, un nen o nena es fa seguidor/a d'un equip de futbol, la majoria de vegades influenciat per les preferències dels seus pares. Poques vegades no rep cap influencia i és ell sol que l’escull.
Això passa igual amb les creences o els valors que un nen o nena des de la seva infantesa adquireix. Per tant els educadors, i en primer lloc els pares, són, o som, responsables dels estats emocionals dels nostres infants com també de bona part dels seus comportaments futurs.
Tenim una gran responsabilitat com adults vers els nostres infants, ells són la veritable clau de la resolució dels conflictes futurs, educar en el respecte, en la comprensió i sobretot en el coneixement. Perquè és aquest desconeixement molts cops, la font on neixen els grans rius que porten al mar de la violència.
No nego en cap moment, que realment el volum més potencial de “feina” la tenen els pares, perquè l’educació la formem tots; pares, escola i societat, per això com a Mestres, també juguem una part important del “partit”. Mai he estat d’acord amb aquella frase que diu: ”A casa s’educa i a l’escola s’ensenya”… és que educar no és ensenyar? És que el fet de saber no porta a la comprensió? És que l’educació emocional no forma part dels ensenyaments més importants que pot donar una escola? És que un mestre amb el seu comportament no transmet uns valors? 

Aquella frase de l’àvia no ens pot deixar indiferents, ens ha de fer reflexionar, les paraules innocents d’aquesta persona amaguen una gran profunditat, deixen al descobert les veritables necessitats de l’escola d’avui en dia. Necessitem treballar l’educació emocional amb els nostres alumnes, necessitem fer-los participar en l’aprenentatge d’estats emocionals que en un futur esdevinguin valors de pau i de solidaritat. Però també necessitem transmetre coneixements, per fer un pas cap a l’acceptació. Per això l’ensenyament de la cultura religiosa (no de la fe) també penso que és vital. A quantes escoles tenim musulmans entre nosaltres? Però a quantes hem convidat a un pare o mare que ens expliqui els seus costums?

 Pensem, l’acceptació comença en el coneixement….

Reacciones:

1 comentario:

  1. Totalment d'acord. L'educació emocional és clau i cal que estigui present en cadascuna de les nostres accions com educadors (som models). Jo tampoc he estat mai gaire d'acord en que a casa, s'educa i a l'escola s'ensenya. Com expliques bé, l'educació és una tasca en que han de col•laborar família, escola i societat (allò de que per educar un infant cal el poble sencer). Per altra banda, no veig l'escola com a transmissora de coneixement. L'escola on vaig anar sí que ho era. La que vull, la que espero, la que vull ajudar a construir és l'escola on s'aprèn, es descobreix i es creix de forma integral. No veig el mestre transmissor, sinó el mestre orientador i facilitador d'oportunitats d'aprenentatge.
    Sobre el tema religiós: fa poc, piulava sobre això. Conèixer les diferents religions sí (dogma no), com dius, fent camí cap a l'acceptació i el respecte mutus.

    I, pensant-hi i potser marxant una mica del tema de l'entrada, per què no parlar també de qui no en té cap de religió: els ateus que ens veiem "obligats" a seguir certes directrius religioses perquè socialment està marcat així (Nadal, Reis, festes diverses...) i si intentes evitar-ho ets mirat com un "bitxo" estrany o un antisocial.
    Gràcies per l'entrada!

    ResponderEliminar