Cal donar la volta a la truita

BY joan IN , No comments

Sempre m'han agradat les metàfores per tal de fer-les servir per explicar idees o pensaments, encara però, que sovint aquestes metàfores siguin tan rebuscades o tan agafades amb pinces que els interlocutors, moltes vegades, no acaben d'agafar del tot el sentit que els hi vull donar a entendre. Així doncs, avui inspirat en dos moments viscuts aquesta setmana, faré una metàfora culinària. El primer d'aquests moments està inspirat en la xerrada donada per la mare Montserrat del Pozo en la jornada d'innovació sostenible (en alguna entrada del bloc ja he donat la meva opinió sobre les escoles on es porta a terme aquesta pedagogia) per això avui no vull jutjar la jornada, però si, agafar un símil sobre cuiners i receptes que m'ha inspirat. El segon moment ha estat la trobada d'escoles de secundària de la fundació Vicenciana (hem fet poca repercussió a les xarxes socials? Crítica constructiva) de la trobada, que tampoc aquesta entrada no té la finalitat d'escriure sobre ella, m'ha inspirat un vídeo que es va utilitzar i que em serveix de títol de la entrada i fil conductor. Aquí va: 

Surt fum de la cuina, obriu finestres o truqueu als bombers ... Educadors, mestres, professors... penso que la nostra feina de cuiners ha estat un fracàs, hem deixat la truita tan de temps al foc, hem perdut el temps mirant cap a un altre cantó, hem estat tan capficats en mirar per internet la millor recepta, estàvem tan segurs del temps de cocció (doncs ja portem molts anys fent el mateix) o hem estat tan atents en escoltar xerrades del Ferran Adrià de torn que... que se’ns ha cremat, ens hem oblidat que en un determinat moment havíem de girar la truita i ara tot està negre, fa olor a socarrimat.

Si, l'educació tal i com la estem vivint a les majories de les escoles, és un despropòsit, seguim cuinant de la mateixa manera de fa cent anys però amb ingredients i amb eines diferents a les que eren abans. La truita s'ha cremat per un costat i ara costarà Déu i ajuda poder fer que tingui bon gust.

 Ja toca donar la volta a la truita, ja toca fer un canvi a la manera d’ensenyar, ja és hora de canviar un model educatiu que no és que faci bones i dolentes truites, simplement no les fa. Ja toca deixar d'ensenyar receptes i ajudar a fer els plats. 
De res serveix que els nostres alumnes sàpiguen els ingredients exactes que porta una truita si després no donem espais a la cuina perquè siguin capaços de portar a terme el que saben, ja toca agafar bé el mànec de la cassola i donar la volta a tot allò que no correspon en res als temps que estem vivint. Necessitem cuiners valents, capaços de no tenir por a cremar-se amb l'oli de la cassola, amb valentia suficient per agafar amb fermesa el mànec i amb un cop àgil de canell girar la truita i donar-li les voltes necessàries perquè agafi bon gust. Cuiners que sàpiguen utilitzar les noves eines que les cuines del segle XXI ens proporciona i sàpiguen quins són aquells ingredients que tota truita moderna porta. Capaços de reinventar la recepta, capaços de substituir l'oli d'oliva pel suc confitat d'alga marina.... 

Però per donar la volta a la truita també necessitem caps de cuina que dirigeixin aquests cuiners, que no els tallin les ales, que deixin les portes obertes a les seves propostes de creació, que siguin suficientment valents com equip directiu a donar suport a aquells mestres que volen canviar l'educació i que amb les seves decisions siguin els veritables motors del canvi educatiu a l'escola. 

Malauradament a moltes escoles, o a moltes cuines, el foc segueix encès, i la truita continua cremant-se: Donarem la volta a la truita? Avui pot ser un bon dia... 

0 comentarios:

Publicar un comentario