Carta a un mestre

BY joan IN No comments

Estimat mestre o mestra x:

         Deixa’m que ara que fa dos dies que ha començat el curs, et robi dos o tres minuts del teu valuós temps. Deixa’m que ara que encara no has caigut en l’esgotament físic o mental (sinó malament anem), et comenti un parell de pensaments que, sobretot, un setze de setembre m’envolten al cap. M’has de permetre, sinó és molèstia que entri per un instant en el teu món de llibretes, rètols d’aula o programacions mai acabades i em quedi una estona amb tu...
       
        Però és que avui m’ha vingut al cap que ets un gran PIRATA. No, no agafis el mòbil i truquis als mossos que no t’estic insultant ni t’estic atribuint cap adjectiu despectiu com pot semblar. Ets un magnífic Pirata que després de molt navegar per mars i oceans té un gran tresor entre les seves mans, el millor tresor que tothom pot tenir. A la teva illa que conforma la classe tens vint i cinc monedes d’or. 
        En principi aquestes monedes estan enterrades, però no dubto que la teva vocació, o si més no, la teva professionalitat i sobretot les grans armes d’habilitat social que tens, et permetran anar trobant-les, per després desenterrar-les i fer-les créixer. No dubtis mai que cada moneda d’or té la seva importància, cada moneda d’or té amagat un passat, i en bona part depèn de tu que el present, i sobretot el futur, esdevingui profitós per cada moneda. 
        Espero Pirata que el trobis, espero que sàpigues fer bon ús de la enorme riquesa que tens entre les mans, tens tota la meva confiança per fer que totes aquestes monedes que ara a començament de curs resten amagades sota la timidesa, sota la por o sota el paraigües de la inquietud, poc a poc es deixin anar i baixin poc a poc il·luminant amb la seva brillantor tots els racons de l’illa. 
       Et demano si us plau que cuidis totes les teves monedes, sé que és una missió difícil, sé que no és gens fàcil, entenc que no totes les monedes són fàcils de trobar, potser algunes estan als racons més inhòspits de l’illa, potser algunes estan tan ben enterrades en terres profundes que per molt que cavis i cavis no surten, de ben segur que hi ha d’altres que són tan petitones que no fan tanta llum com altres, però creu-me si et dic que totes són iguals d’importants, totes tenen la seva gran importància, totes mereixen el màxim de tu, encara que sigui més fàcil trobar a aquelles que de seguida es veuen, aquelles més polides, aquelles que destaquen de seguida... 

       L’illa, estimat mestre, sé que està plena de perills, l’illa sé que no és un terreny fàcil, hi ha molts enemics que poden evitar que trobis el gran tresor, que cerquis les vint-i-cinc monedes, el enemic més gran és el temps, i no parlo de les pluges, les tempestes o l’enorme sol, parlo de la manca de temps per dedicar-te a la recerca del tresor, sé que com a mestre tens moltes tasques a fer, però si us plau, sàpigues prioritzar, tingues present que les monedes necessiten ser trobades, necessiten sortir a la superfície, necessiten que les cuidis i sobretot necessito que les estimis.

    Benvolgut, avui no t’escric com a Pirata i company de professió, avui t’escric com aquell capità d’un vaixell francès del segle XV al que els Pirates li han robat les seves riqueses. Avui no t’escric com a mestre que sóc, avui t’escric com a Pare d’una de les teves alumnes, avui t’escric com a persona que el que més estima a la seva vida està a les teves mans. Avui t’evoco els meus pensaments i les meves inquietuds com a pare d’una de les teves vint-i-cinc monedes. La moneda més important per a mi és la meva, però vull entendre que per tu totes són igual d’importants, per això et dono la total confiança però permetem que, com a col·lega de professió, guardi una mica de recel per la gran tasca que tens perquè conec de bona com és l’illa. 


     T’escric aquestes línies, i amb això et deixo continuar la teva tasca: potser perquè el ser pare et canvia la teva percepció de ser mestre, potser perquè sé més que ningú la gran dificultat que tenen els pirates del segle XXI, per això et volia fer aquest escric o potser, i aquest és el cas, perquè avui un dels dos tresors que tinc a casa fa sis anys i només fa dos dies que ha començat primer. 

No deixis de cuidar-la!

 Gràcies company!

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada