Ara és l'hora? Escola Nova 21

BY joan 1 comment

Aquestes línies no volen ser un resum del que es va celebrar ahir. Tampoc vol ser una lloança al programa escola 21 (no ho necessita), tampoc vol ser una crida a que tothom es pugi al seu carro. Però després de viure un dissabte al matí envoltat de molts directors i molts membres d’equips directius d’escoles ben diverses, un no pot deixar d’intentar transmetre les seves sensacions: reflexió, il·lusió, por, sana enveja, acompanyament, repte, obligació… 

     La literatura universal està plena i farcida de frases, de cites i de sentències, aquestes et fan pensar, t’interroguen, et fan replantejar (després tornaré a aquest verb) el sentit del que vius i del que fas. Algunes d’aquestes poden semblar ensucrades, pròpies de revistes d’adolescents, però d’altres que et toquen la fibra i et fan aterrar de cop. L’Eduard Valldory al discurs de presentació d’Escola Nova 21 (recomano que el llegiu, val més la pena que no les meves quatre ratlles) citava al començament el filòsof Jhon Dewey i deixava anar una cita d’ell dita fa 100 anys: “Si avui ensenyem als infants com els ensenyàvem ahir, els robem el demà”.

Com s'heu quedat?  Pataplam! aterrem de cop i com va dir un cop l’entrenador de futbol Bern Chuster: “No hace falta desir nada más” amb aquesta cita, crec que la majoria dels presents ahir a la presentació del programa Escola 21 (entre ells un servidor), ja ens podíem haver aixecat de la cadira i començar a córrer no fora que vingués la policia a posar-nos a la presó per ser lladres del temps dels nostres alumnes. 

Diuen que la solució d’un problema comença quan te n’adones que el tens, i aquest és el punt més important per començar a canviar l’escola. I al que han fet les escoles impulsores del programa Escola nova 21. Ara ja no valen excuses, ara ja no val dir que si abans això funcionava ara també ho ha de fer. Ara ja està demostrat, i avalat per molts estudis neurocientífics, que el cervell dels alumnes ha canviat respecte a anys anteriors. Si seguim fent doncs el mateix a les nostres classes els estem impedint que assoleixin unes competències, que com diu el programa, i aquest és el seu darrer objectiu: “Un mestre ha de contribuir a que tots els infants i joves gaudeixin d'un aprenentatge rellevant i amb sentit”. 
   Penso, i ahir va quedar demostrat que, amb la seva presència a l’acte, moltes escoles ja en són conscients, que molts equips directius se n’han adonat que fent el de sempre no s’assoleixen objectius competencials, i això il.lusiona, i això ha d’encoratjar als que encara no han començat a fer-ho, i això ha de servir per fer despertar als qui encara domen, ha de servir per fer sortir de la zona de confort. 

    Perquè  crec que tot canvi ha de venir precedit de dos aspectes molt importants: Un, saber perquè és vol canviar, i dos, cap a on es vol canviar. I aquest doble procés ha d’anar acompanyat d’una reflexió, una reflexió a dues bandes, una de cada un com a mestre i l’altre de cada escola com a claustre. No funcionen els canvis obligats per una institució o pel departament (un deixa de fer el que no es creu). No funcionen els canvis obligats per un equip directiu (es fan a desgana i sense convenciment). Els canvis que de veritat funcionen són els que són fruit d’un replantejament de la teva tasca docent i els que són consensuats després d’una llarga reflexió del claustre (quan abandonarem els claustres informatius per deixar pas als claustres pedagògics?)
 En quin punt està cada escola? Tothom ja ha fet aquesta reflexió? L’ha fet en el cas de les concertades la institució? L’han fet ja els equips directius? L’han fet només quatre mestres anomenats frikies? No l’ha fet ningú? 



El que vull destacar com a molt positiu de la jornada d’ahir: La primera part entenc que obligada i institucional, no deixava de ser una presentació que ben bé es podia haver seguit còmodament des del sofà de casa i no des de l’auditori. Tot i això, molt recomanables les paraules d’Ismael Pallacín i Eduard Vallory. El més important i el que un s’’emporta en el sac de les experiències positives és l’espai dels tallers. Poder parlar amb altres mestres (la majoria directors o caps d’estudis i algun que altre mestre d’universitat) és tot un privilegi, un regal, poder compartir el que uns ja fan als que uns voldrien fer, les pors, les angoixes i sobretot les il.lusions de la majoria. Les gairebé dues hores del taller i la fórmula de treball de rol em va semblar genial, extrapolable sens dubte a tot claustre que vulgui fer el pas imprescindible per poder començar a canviar: La reflexió. Una reflexió que ha de portar-nos a fer moltes preguntes, però em quedo amb una que sintetitza els 7 principis bàsics que tota escola avançada hauria de tenir segons l’escola nova 21: Fem de l’alumne el centre d’aprenentatge? 

     Recuperant un antic lema independentista i reconvertint-lo en pregunta: Ara és l’hora? Ara és l’hora de sumar-se aquest aire fresc? Ara és l’hora de replantejar-se la funció com a docent? Ara és l’hora de donar la volta al currículum? Ara és l’hora de desfer els horaris i els espais rígids de les escoles?
       La resposta la tenim els docents, i d’aquesta resposta sortirà la sentència de si som lladres o no del temps dels nostres alumnes. Moltes escoles ja han començat a fer aquest camí, moltes s’ho estan plantejant. Potser sumar-se a aquest projecte ajuda a sentir-se acompanyat, assessorat i aconsellat per altres que ja ho han fet. Val la pena no fer-ho sols?

1 comentario:

  1. Vagi per endavant que valoro molt positivament la proposta d'EscolaNova21. I que ja saps que coincidim en la manera de veure la majoria de les coses que tenen a veure amb l'educació.
    Però apunto dues coses que discrepo de la teva reflexió, i que Twitter no em permet explicar-te:
    (1)La presència d'una escola a l'acte de presentació no demostra res, desgraciadament. Demostra curiositat, possible interès, si escau i som apreciatius... però, en cap cas, suposa il·lusió o autoreflexió. El que demostra i molt són els resultats finals de la crida. Caldria comparar quantes de les escoles representades que van anar a l'acte de presentació inicial i als 4 següents han finalment signat la seva sol·licitud. Tan de bo la meva escola hagués volgut formar-ne part. Però ni tan sols s'ho ha plantejat seriosament. I hi va ser.
    (2)Tot i que m'agrada molt la cita de John Dewey i entenc plenament el que simbolitza, discrepo i molt que aquesta cita sigui l'escollida per a «representar» la proposta. “Si avui ensenyem als infants com els ensenyàvem ahir, els robem el demà”. No m'agrada gens perquè posa l'èmfasi en l'ensenyament. L'ensenyament està centrat en el mestre/professor. No m'agrada. Tots estem d'acord que el centre de la nostra acció és l'alumne. L'alumne aprèn. Aprendre/aprenentatge han de ser, per a mi, les paraules claus.
    Per la resta, estic d'acord amb tu. I tinc moltes ganes de saber on ens portarà tot plegat.


    ResponderEliminar