EMPENTES

BY joan No comments

Vull entendre que la maduresa d’una persona es pot calibrar per diferents aspectes relacionats amb la seva persona, un d’ells és l’acceptació de que no tothom pensa igual, que no tothom té els mateixos gustos, que no tothom té les mateixes prioritats, que no tothom li dona la mateixa importància a certes coses. 
Trobar l’estabilitat en l’acceptació és trobar un equilibri emocional que porta la maduresa. I aquesta la pot donar l’edat però no és imprescindible, El que si que és cert és que és una de les coses que més en costen, quan veig clara una cosa, em costa acceptar que hi hagi algú que no ho vegi com jo, em costa admetre que poden haver-hi punts de vista diferents d’alguna cosa que a mi em sembla obvia. En el món educatiu em passa exactament el mateix. 
Per exemple, estic totalment convençut que ha d’haver-hi una transformació radical, tinc molt clar que l’actual sistema fa que els alumnes estiguin molt allunyats del que proposa l’escola i del que necessiten ells. Crec que s’ha de fer un replantejament i que cal fer-ho amb urgència. 
El problema és que no tothom ho percep igual, no tothom veu que l’escola sigui qui ha de canviar, no tothom posa el focus en el paper del mestre i en les estratègies a seguir, no tothom ho veu clar tot això del canvi. I davant d’aquest panorama hi ha dos possibles solucions: O tirar la tovallola, o intentar fer processos de canvi encara que sigui a petita escala, evidentment posats a triar em vull quedar en aquesta segona opció. Però per això calen empentes. 

El passat dimarts vaig tenir l’oportunitat d’assistir al segon Fòrum Vicencià on les tretze escoles que formen la FUNDEV representades pels seus equips directius, alguns mestres, membres de Pas, pares i alumnes tenien la finalitat d’establir línies d’actuació per establir el pla estratègic dels propers tres anys. 

Haig de reconèixer que  ho esperava amb ganes, ho esperava perquè oportunitats com aquestes hi ha poques i puc afirmar sense cap mena de dubte que va ser una bona empenta  i que només el temps i les circunstàncies s’encarregaran de determinar la força en que ha estat donada:


Empenta al comprovar que les escoles de la fundació fem moltes coses i les fem bé, els Pechakuchas de les diferents escoles van ser una gran prova que les nostres escoles no viuen en el passat i que es van movent cap a nous camins, que no cal buscar fora el que moltes vegades equips fantàstics de mestres ja fan. Sovint ens manca la capacitat de valorar el que està a prop nostre, sovint aquesta valoració costa més de fer amb qui comparteixes dia a dia, sovint però també desconeixen el que fan les nostres pròpies escoles i això tampoc hauria de ser. Fem xarxa? 

Empenta al sentir-te part d’un col.lectiu que busca sentir-se identificat amb un model, està totalment demostrat que els èxits d’un equip esportiu neixen en bona part quan tot l’equip es sent part d’un projecte, quan comparteix els mateixos reptes, els mateixos anhels i quan va en la mateixa direcció, em va agradar el clima generat. Un dels grans reptes de tots els equips directius presents en el fòrum es saber liderar en els seus centres aquesta identificació que sovint costa. Saber transmetre la il.lusió en que molts dels presents demostraven. Ser líders emocionals. 

Empenta al saber que la fundació també busca provocar un canvi en la manera de fer, actuar i transmetre, que té clar que alguna cosa ha de canviar, que vol contar amb tots per portar a terme aquest canvi, que necessita l’aportació de tots, que no vol imposar res que no neixi de les nostres inquietuds.

 L'empenta que pot haver suposat el fòrum s’ha de saber equilibrar, les empentes sovint també provoquen caigudes si són donades amb força i et poden inclús desviar del camí, però penso que les nostres escoles necessiten aquestes empentes més sovint del que pensem. Crec que tenim un fantàstic i engrescador repte per endavant i que som un dels principals protagonistes per a portar-lo a terme. 

 Espero amb ganes, la gran empenta que pot generar aquest Fòrum, espero amb il.lusió que d’aquest neixin les línies estratègiques que provoquin petites revolucions educatives als nostres centres, espero engrescat posar mans i mànigues a fer possible que cada dia més, la gent que m’envolta prengui consciència de que estem obligats a canviar certs paradigmes que semblen vitalicis. 

En tot cas, si que faré un esforç per madurar, ho prometo...

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada