Agafar la rutina
Acabada la primera setmana de la tornada de les vacances, potser ha arribar l’hora de tornar a agafar la rutina de la feina.
Si a nosaltres els adults, persones responsables, conscienciades, madures i en principi formades, ens costa tornar a agafar el ritme de treball, com demanar a nens i nenes que han estat vint dies fent coses que difícilment els recorden l’escola que en dos dies facin el que els hi demanem.
I aquí radica el problema. De ben segur que cap de nosaltres que ens autoanomenem mestres, o ens paguen per això, s’hem aixecat exactament a la mateixa hora cada dia d’aquestes vacances nadalenques, de ben segur que al cap de 30 minuts d’aixecar-nos cap de nosaltres ha sortit disparat cap a la feina, de ben segur que encara amb les lleganyes a la cara ningú s’ha posat a escoltar una persona que molts cops avorreix o no sap motivar-nos. Qui en els millors de casos ha estat en silenci sense parlar mitja hora o més fent feina que no sap perquè serveix.
Si fem servir l’empatia, ens adonarem que no és tan fàcil tornar a la rutina, no és tan fàcil agafar el ritme de treball, no es senzill … no. Per això, estimat mestre, no entenc com el primer dia de classe ets capaç d’enfadar-te perquè els teus alumnes parlen entre ells o fan cara de cansats, que et desesperis perquè no acaben les feines, però sobretot no m’entra al cap que siguis capaç de posar deures el primer dia.
Si a nosaltres els adults, persones responsables, conscienciades, madures i en principi formades, ens costa tornar a agafar el ritme de treball, com demanar a nens i nenes que han estat vint dies fent coses que difícilment els recorden l’escola que en dos dies facin el que els hi demanem.
I aquí radica el problema. De ben segur que cap de nosaltres que ens autoanomenem mestres, o ens paguen per això, s’hem aixecat exactament a la mateixa hora cada dia d’aquestes vacances nadalenques, de ben segur que al cap de 30 minuts d’aixecar-nos cap de nosaltres ha sortit disparat cap a la feina, de ben segur que encara amb les lleganyes a la cara ningú s’ha posat a escoltar una persona que molts cops avorreix o no sap motivar-nos. Qui en els millors de casos ha estat en silenci sense parlar mitja hora o més fent feina que no sap perquè serveix.
Si fem servir l’empatia, ens adonarem que no és tan fàcil tornar a la rutina, no és tan fàcil agafar el ritme de treball, no es senzill … no. Per això, estimat mestre, no entenc com el primer dia de classe ets capaç d’enfadar-te perquè els teus alumnes parlen entre ells o fan cara de cansats, que et desesperis perquè no acaben les feines, però sobretot no m’entra al cap que siguis capaç de posar deures el primer dia.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada