Cada dia és Carnaval

Els oficis; aquesta ha estat la temàtica escollida per l'escola per celebrar la tradicional festa del Carnestoltes.
Després de molts dies de: feina, nervis, riures, alegries, estrès, maldecaps (tots aquests adjectius no necessàriament distribuïts de la mateixa manera entre mestres i alumnes), la rua de divendres posava fi a una de les setmanes amb més tradició a les escoles d'arreu del país.
Com a mestre no m'entra al cap no celebrar aquesta festa amb els alumnes, no m'entra al cap no disfressar-me, no m'entra al cap no compartir el ridícul, no m'entra al cap no fer de nen per estar al costat dels nens i nenes...

Per això aquest any també he compartit amb els nens i nenes aquesta festa i m'ho he passat bé, m'he rigut molt i potser he fet entendre als alumnes que fer el ximple no té res a veure amb ser ximple, i que no és incompatible fer riure als alumnes i treballar quan toca treballar. Però que voleu que us digui, acabada aquesta celebració, he estat ruminant i he arribat a la conclusió que cada dia és CARNAVAL a l'escola, cada setmana, sobretot per part de molts mestres com el que aquí està escrivint, ho és o ho pot ser. Si més no mireu:
El dilluns em puc disfressar de bomber, i anar tot el dia apagant els mil focs que s'originen arreu de l'escola, conflictes entre alumnes, entre mestres i famílies, entre els mateixos mestres, posar aigua allà on hi hagi tanta tensió que s'ensumi foc en l'ambient.
El dimarts hem posaré la disfressa de pallasso per provocar riures a aquells que ja entren a les nou amb cara d'ensopiment, intentaré demostrar que l'escola és un lloc on l'alegria i el bon humor hi tenen cabuda i no estan pas barallats amb la feina ben feta.
El dimecres vindré de casa amb la disfressa d'astronauta, si, si, em serà molt útil, per anar arreplegant aquells alumnes que sovint a les nostres classes estan a una òrbita ben llunyana del planeta classe. Potser fent classe a una altra galàxia aconseguiré connectar amb els meus alumnes.
Dijous, començaré les classes amb la disfressa de pediatra, i em passejaré per tota l'escola per tal de solucionar problemes de polls, de dietes perilloses, de vacunes descuidades i de tant en tant hauré d'alternar aquesta disfressa amb la de psicòleg o assistent social.
 Finalment i per acabar la setmana escolar, vindré amb la disfressa de pintor. La més acolorida, pintaré somriures als tristos, esperances als vençuts i optimismes als pessimistes. Pintaré amb colors ben vius les classes i els passadissos de l'escola. Un bon pintor sap veure que tots els alumnes tenen un bon potencial a dins, un artista en potència.

Com podeu veure cada setmana pot ser Carnaval a l'escola, els mestres tenim la capacitat de ser autèntics actors i actrius i hem de ser capaços d'actuar segons quin sigui l'escenari a on ens toqui fer-ho i els actors de repartiment que ens toquin.