Portes Obertes

      Ho reconec, ho he fet més d'un cop, i encara que em repeteixo a mi mateix que aquest serà el darrer, interiorment sé que no és cert: Cada cop que venen convidats a casa, les dues hores abans es converteixen en una autèntica marató d'ordre: Que si plats rentats, que si menjador escombrat, que si roba recollida, llits fets, joguines al seu lloc (això és quelcom més complicat) que si papers ben endreçats... i al final, si el temps es tira a sobre, tot a dins dels armaris ben dissimulant un ordre artificial però que si més no, obeeix al canon establert de les visites.

 Això, segons el meu parer, és en el que molts cops es converteixen les portes obertes a les escoles, que aquests dies s'estan celebrant al llarg de tota la nostra geografia. Ensenyar l'escola a uns convidats que no l'han vist molts cops o mai. En aquesta visita s'ha de donar bona impressió, per això més que mai convé que l'escola estigui ben endreçada, les parets ben cobertes de treballs amb una bona presentació i les classes ordenades i, per si de cas, tancar en un armari tot allò que potser estaria mal vist que uns futurs clients veiessin.

         Però realment això és el que volen els pares o mares que busquen escoles? Aquests no són convidats que avui venen, prenen cafè i pastes i després marxen. Les persones que venen a veure l'escola són aquelles que busquen un lloc on el seu fill o filla haurà de viure bona part de la seva infantessa, a on haurà de conviure amb persones, i no només els dies de visites, sinó el dia a dia. Un dia a dia igual que a moltes llars: conviurà la pressa, conviuran els nervis, els desordres, les alegries, les penes...

        Per això penso que els pares o mares haurien de veure l'escola en el dia a dia. Cada vegada més, moltes escoles estan optant per no donar tanta importància a les portes obertes i convertir-les en un dia festiu, on els pares de la pròpia escola i els seus fills passegin per ella i les famílies futures també hi puguin venir. També s'estan prioritzant les visites personalitzades on els equips directius presenten l'escola als futurs pares dins de l'horari escolar. Això penso que està millor, i és cap a on hauríem d'anar.

         Personalment no m'agrada el nom de portes obertes, perquè en el nom porta implícit que la resta de dies les portes estan tancades. Error gran, en ple segle XXI, l'escola hauria d'anar cap a obrir cada cop més les portes i tancar-les menys. Fer de l'escola un lloc de convivència, no un lloc tancat on les famílies accedeixen poc o amb moltes restriccions. 

       Les portes haurien d'estar obertes a les famílies de l'escola cada dia: donant oportunitats als pares i mares a compartir vida amb els seus fills, a donar oportunitats a les famílies a celebrar les festes de l'escola. “Infantilitzar” la primària (hora del conte, oficis dels pares...).

    Portes obertes virtuals, on amb la presència d'internet (web, blocs, xarxes socials) l'escola estigués oberta per exemple a totes aquelles famílies que tenen parents a milers de kilòmetres de distància i mai els poden veure, també obertes virtualment a la resta d'escoles i fer xarxa amb elles.      

    Portes obertes al barri, on aprofitant els patis de les escoles, els nens i nenes enlloc d'estar al carrer puguin disposar d'espais on jugar. Finalment portes obertes als mestres d'altres escoles perquè coneguin els nostres projectes, per intercanviar-los, per animar-nos.... 

       En definitiva cal obrir les portes cada dia, obrir les portes del carrer i també obrir les de la classe... encara que això és un altre article. 

       Obrir les portes un dia és fàcil, però ho compliquem volent donar una imatge d'escola perfecte, cap escola és perfecte, una escola té les seves virtuts i els seus defectes, per molt que amaguem els nostres desordres a dins l'armari, sempre tindrem a més d'una “tieta” que ens descobrirà els dits de pols o les taques d'humitat. Obrir les portes cada dia requereix bones dosis de creativitat, d’innovació i de capacitat per sortir de la zona de confort on molts cops les escoles i els mestres vivim instal.lats.