Fa
cinc anys i mig que va néixer la meva primera filla, en aquest període de temps
he tingut mil experiències i sensacions noves abans inimaginables. Una d’aquestes grans
experiències és haver de compartir espais amb altres nens i nenes que fan la
mateixa activitat que el teu fill o filla.
Aquest compartir espai amb aquests infants coetanis del teu, també
comporta compartir-ho amb els seus pares i mares. Aquesta nova experiència, us
he de confessar, és la que pitjor porto. Potser perquè sóc mestre, potser
perquè sóc com sóc, però el cert és que acabo molts cops dels nervis veient
comportaments dels infants als parcs, als cinemes, als teatres, a les festes d’aniversari...
i no trobant cap gest de resposta dels seus pares, o fins i tot, alguns cops
animant o aplaudint als seus fills després d’haver fet quelcom reprovable al
meu entendre. És per això que molts cops penso, i arribo a la conclusió, que: No
hi ha solució per tal de millorar l’educació.
Si,
així de contundent. Si, així de senzill, i si, així de breu: No hi ha solució que
valgui per tal de fer que els nostres alumnes esdevinguin persones adultes preparades
per fer complir un dels objectius primordials i bàsics de tota escola o de tota
institució educativa: Formar infants que
esdevinguin adults capaços de fer un món millor del que tenim ara.
Ja podem
canviar de senyor ministre o de consellera de torn. Ja poden governar partits
happy o pro educació i invertir milions de euros en educació. Ja podem imitar a
models educatius de països del Nord i fer les reformes mil en plans de formació
de mestres. Ja podem fer que cada alumne tingui un ordinador, un smartphone,
una tablet i una connexió wifi ultra ràpida amb més de 200 megues de velocitat.
Ja podem suprimir fins i tot les escoles concertades i fer-ne de mil públiques
amb infraestructures impressionants. Ja podem donar la volta a la classe ( Flipped Classroom) o treballar
per projectes o programar per competències. Ja podem, si voleu, eliminar
exàmens i llibres de text (ara que està tan de moda). Ja podem, si voleu, fer
fora tots els mestres que no tenen ni papa d’anglès i contractar mestres natius
o amb la màxima puntuació. Ja podem fer mil miracles per tenir alumnes súper motivats
i amb ganes boges d’anar a classe cada dia... ja podem ja... però no hi ha
solució.
Amb totes aquestes reformes impossibles i utòpiques
l’educació no millorarà, i: Per què aquest to tan pessimista, tan derrotat i
tan dramàtic? Perquè l’educació és com un peix que es mossega la cua, l’educació
està dins d’un cercle viciós on es molt difícil canviar el sentit de la roda. M’explicaré
o procuraré fer-ho:
Els màxims educadors dels infants són els
seus progenitors, aquells amb els que passen les màximes hores de la seva
infantessa, aquells que per bé, o per mal, els ensenyen a parlar, a caminar i a
relacionar-se amb el món exterior. L’escola també és un punt fort d’aquesta
primera educació i del tot imprescindible, influenciable, bàsica i capaç de fer
moltes coses, però si l’any té 8.760 hores, he calculat que un nen escolaritzat
passa unes 1.320 hores a l’escola. Això fa que unes 7.440 siguin fora d’allà, ja
bé sigui fent activitats extraescolars, a casa de parents, veïns o amics. Què
vull dir amb això? Doncs que el punt fort on el nen o nena traurà la seva
màxima càrrega de valors i d’educació emocional serà fora de l’escola. Els
infants imiten, els infants observen conductes dels adults i no tenen la suficient
capacitat d’anàlisi com per poder diferenciar el que està bé o el que no. Si
aquests adults han rebut una educació dels seus pares basada en la de fer el
que vulguis sense pensar que fas, una educació basada en ser el primer sempre i
a qualsevol preu, una educació plantejada del consumisme, el individualisme i l’egoisme,
aquests infants quan siguin adults projectaran en els seus fills aquests
mateixos valors. I així la roda anirà girant, i així el peix s’anirà mossegant
la cua, i, en definitiva, cap pla nou d’educació podrà millorar l’educació. Ja
que aquests infants d’avui transmetran als seus fills aquells valors que els seus
pares els vans transmetre a ells i...
Tot està perdut? (Continuarà).
0 comentarios:
Publicar un comentario